Tajo: diferència entre les revisions

170 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
Gestió de l'entitat nbsp
Cap resum de modificació
m (Gestió de l'entitat nbsp)
Els seus afluents més importants ([[riu Jarama|Jarama]], [[riu Guadarrama|Guadarrama]], [[Alberche]], [[riu Tiétar|Tiétar]] i [[riu Zêzere |Zêzere]]) provenen de la part septentrional, amb el què, en conseqüència, aboquen al Tajo per la dreta. Els quatre primers neixen a les serres de [[serra de Guadarrama|Guadarrama]] i [[Serra de Gredos |Gredos]], on se sobrepassen freqüentment els 2.000 m d'altitud sobre el nivell de la mar. En les altres serralades, aquesta cota es frega ocasionalment tan sols en la [[serra da Estrela]], situada igualment al nord del seu curs, l'altitud màxima és de 1.993 m. Aquí té el seu origen el [[Zêzere|riu Zêzere]].
 
Pel que fa a la branca occidental del [[sistema Ibèric]], només alguns cims superen els 1.800  m. L'afluent més destacat d'aquesta formació muntanyosa és el [[riu Gallo]]. De les [[muntanyes de Toledo]] provenen els rius [[Algodor]] i [[riu Almonte|Almonte]], que tributen al Tajo per l'esquerra. Les elevacions més rellevants d'aquest sistema corresponen a [[las Villuercas|les Villuercas]], que ronden els 1.600 m.
 
Des d'un punt de vista demogràfic, la conca del Tajo és la més poblada tant d'Espanya com de la península Ibèrica. Pel que fa al territori espanyol, integra una població aproximada de 7.000.000 habitants, que, en un 82%, es concentren a la [[Comunitat de Madrid]]. Per part de Portugal, es comptabilitzen més de 3.500.000 habitants, amb l'àrea metropolitana de [[Lisboa]] com a nucli més important. A aquestes concentracions urbanes s'afegeixen zones de fort despoblament, localitzades preferentment en el seu curs alt i en el seu curs mitjà-baix.
 
El riu forma prop d'una vintena d'embassaments (pantans) al llarg del seu curs, als quals s'uneixen els dels seus afluents, que van començar a construir-se, en la seva major part, a partir de la dècada de 1950. La seva conca posseeix una capacitat total d'embassament al voltant dels 14.500&nbsp; hm<sup>3</sup>, dels quals 12.000 corresponen a Espanya (el 83%) i 2.500 a Portugal (el 17% restant). Els sistemes d'emmagatzematge més importants es localitzen en les preses del seu curs alt, a la [[província de Guadalajara]] (2.441,4&nbsp; hm<sup>3</sup>); en les del seu curs mitjà-baix, a [[província de Càceres|Càceres]] (5.157,3&nbsp; hm<sup>3</sup>); i en les del seu curs baix, al voltant del [[Zêzere|riu Zêzere]], el seu principal afluent portuguès (1.863, &nbsp;hm<sup>3</sup>).
 
El [[embassament d'Alcántara|pantà d'Alcántara]], a la província de [[província de Càceres|Càceres]], és el de major capacitat de tota la conca del Tajo. La seva superfície és de 10.400 hectàrees i pot emmagatzemar fins a 3.160&nbsp; hm<sup>3</sup>.<ref>{{ref_web | cognom = Miranda | nom = Fernando | títol = Mares en el curso del río | Any = 2005 | Ubicació = Espanya | Publicació = Revista d'Informació de la Junta de Castella-la Manxa | url = http://www.jccm.es/revista/175/articulos175/embalses_abril.htm | consulta = 2007 | urlarxiu = https://web.archive.org/web/20090601233001/http://www.jccm.es/revista/175/articulos175/embalses_abril.htm | dataarxiu = 1 de juny de 2009 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090601233001/http://www.jccm.es/revista/175/articulos175/embalses_abril.htm | arxiudata = 2009-06-01 }}</ref>
 
Els embassaments d'[[embassament de Entrepeñas|Entrepeñas]] i [[embassament de Buendía|Buendía]], per la seva banda, regulen el [[Transvasament Tajo-Segura]], inaugurat el 1979, per al proveïment d'aigua a la zona sud-oriental d'Espanya, integrada dins de la conca de l'[[riu Segura|Segura]], on viuen al voltant de 3.000.000 habitants. Aquest aqüeducte converteix a la seva conca en la de major contribució d'Espanya, d'acord amb el volum d'aigua subministrat a altres conques hidrogràfiques. <Ref>{{ref llibre| autor = D'Palau, Mampaso; Gómez, Ricardo; Sánchez Segura, Teresa| títol = Un ejemplo de abastecimiento y saneamiento a ciudades: la Confederación Hidrográfica del Tajo| any = 1987| editorial = Espanya: Observatori mediambiental| id = ISSN 1139-1987}}</ref>
=== Fonts ===
[[Fitxer:Nacimiento del Rio Tajo.jpg| miniatura|'' Monument al naixement del riu Tajo '' (1974), de [[José Gonzalvo Vives]], en Frías de Albarracin.]]
El riu Tajo neix a 1.593 m d'alçada, en el paratge conegut com [[Fuente García]], dins el terme municipal de Terol de [[Frías de Albarracín]], a Espanya. La seva font se situa entre la ''muela de San Juan'' (1.830&nbsp; m) i el ''cerro de San Felipe'' (1.839&nbsp; m), a la [[serra d'Albarrasí]], que pertany als [[monts Universals]], en la branca occidental del [[sistema Ibèric]]. En un punt de cota inferior s'ha instal·lat el '' Monument al naixement del riu Tajo '' (1974), de [[José Gonzalvo Vives]], en el qual es representen la personalització del riu i les províncies de [[província de Terol|Terol]], [[província de Conca|Conca]] i [[província de Guadalajara|Guadalajara]].<ref>{{ref_web | autor = Redaragón | títol = Nacimiento del Tajo | any = n/d | ubicació = Espanya | editorial = Redaragón | url = http://www.redaragon.com/turismo/que_hacer/default.asp?accion=pagina&CosaQueHacer_ID=1664|consulta= 2007}}</ref><ref>[http://bp0.blogger.com/_7I_EV-kMtfM/RrwnwLaCZjI/AAAAAAAABE8/O7iPbfo2ma0/s1600-h/P1010295.JPG Fotografia del ''Monumento al nacimiento del río Tajo'']</ref>
 
Aquesta formació muntanyosa alberga un dels nusos hidrogràfics més importants de la península Ibèrica, en separar el vessant atlàntic de la mediterrània. El [[Xúquer]], que desemboca al mar Mediterrani, té el seu origen a pocs quilòmetres de la seva font, així com el [[riu Guadalaviar|Guadalaviar]], que dona lloc posteriorment a l'[[riu Túria|Túria]]. En el seu primer recorregut, el riu salva un fort desnivell, llaurant materials originats entre l'[[Ordovicià]] i el [[Quaternari]], entre els quals predominen les [[calcària|calcàries]], les [[dolomia|dolomies]] i les [[marga]]s, així com les [[arenisca|arenisques]].
=== Curs alt ===
[[Fitxer:Tagus river gorge, Guadalajara (Spain).jpg| miniatura| Canó del Tajo a [[Taravilla]].]]
El riu discorre, en un primer moment, en direcció sud-nord-oest, marcant la línia divisòria entre [[Aragó]] i [[Castella-la Manxa]], a través de les províncies de [[província de Terol|Terol]] i [[província de Conca|Conca]], respectivament. Entra després a la província de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]], on rep per la dreta a l'[[riu de la Hoz Seca]]. Es tracta del seu primer gran afluent, amb un cabal fins i tot més gran que el que presenta el mateix Tajo en el seu tram inicial.<ref>{{ref_web | autor = Miranda, Fernando | títol = Tributarios del Tajo en su viaje | any = 2005 | ubicació = Espanya | editorial = Revista d'Informació de la Junta de Castella-la Manxa | url = http://www.jccm.es/revista/175/articulos175/afluentes_abril.htm | consulta = 2007 | urlarxiu = https://web.archive.org/web/20090213045603/http://www.jccm.es/revista/175/articulos175 /afluentes_abril.htm | dataarxiu = 13 febrer 2009 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090213045603/http://www.jccm.es/revista/175/articulos175/afluentes_abril.htm | arxiudata = 13 de febrer 2009 }}</ref> el Hoz Seca, que recull les aigües de les serres de [[Orihuela del Tremedal]], als [[monts Universals]], tributa al terme municipal de [[Peralejos de les Truchas]]. Aquí el Tajo ja ha descendit a una altitud de 1.140&nbsp; m, després de vèncer pronunciats pendents i formar diferents canons, enclavats en àrees fortament despoblades.
 
[[Fitxer:Alto Tajo en Peralejos de las Truchas.jpg|esquerra|miniatura|El riu pel [[parc natural de l'Alt Tajo]].]]
 
El seu cabal torna a incrementar-se posteriorment amb les aportacions dels rius [[riu Cabrillas|Cabrillas]], [[riu Gallo|Gallo]], [[riu Bullones|Bullones]] i [[riu Arandilla (Guadalajara)|Arandilla]] , que provenen del [[sistema Ibèric]]. De tots ells, el més destacat és el [[riu Gallo|Gallo]], que conflueix al Tajo sota el [[pont de Sant Pere]], a una altitud aproximada de 900&nbsp; m. En tota aquesta zona, el riu travessa paratges d'alt valor ecològic, que es troben protegits per la seva inclusió dins el [[Parc Natural de l'Alt Tajo]], constituït l'any 2.000. Aquest espai integra una flora característica dels pisos bioclimàtics supra i oromediterranis. Les pinedes de [[Pinus sylvestris|pi roig]], [[pinassa]] i [[pinastre|pi de resina]], els [[alzina]]rs, els [[savina]]rs i les [[Quercus faginea| rouredes]] són els seus ecosistemes principals.<ref>{{ref llibre | autor = García Gómez, Enrique | títol = Por el Alto Tajo | any = 1997 | editorial = Toledo, Espanya: Junta de Comunitats de Castella-la Manxa | id = ISBN 84-7788-180-4}}</ref>
 
[[Fitxer:Castillo de Aguix 05.JPG| miniatura| El riu a les rodalies del [[castell d'Anguix]], a l'[[embassament de Bolarque]].]]
A prop de [[Zaorejas]], el Tajo gira bruscament i pren rumb oest. Deixa a la seva dreta el poble d'[[Ocentejo]], on torna a canviar de sentit, aquest cop cap al sud-oest, i rep per la dreta al [[riu Ablanquejo]]. Es dirigeix després cap a [[Valtablado del Río]] i [[Trillo]], la [[Central nuclear de Trillo|central nuclear]] utilitza les seves aigües com a sistema de refrigeració, a través del [[embassament de l'Ermita|pantà de l'Ermita]]. A aquesta alçada, se li uneix el [[riu Cifuentes]].
 
Abans d'abandonar la província de Guadalajara, el Tajo és retingut en cinc grans embassaments. Els més importants són el d'[[embassament de Entrepeñas|Entrepeñas]], en els termes de [[Sacedón]] i [[Auñón]], i el de [[embassament de Buendía|Buendía]], aquest construït sobre el [[riu Guadiela]] poc abans de la seva confluència, l'últim dels grans afluents que procedeixen del [[Sistema Ibèric]]. En aquest punt, el riu ha descendit a una cota lleugerament superior als 600&nbsp; m. Més endavant omple els embassaments de [[embassament de Bolarque|Bolarque]], situat a [[Almonacid de Zorita]] i [[Pastrana]], i el embassament de [[embassament de Zorita|Zorita]], en les ribes de la qual va ser construïda la central nuclear del mateix nom, que va ser clausurada el 2006.<ref>{{ref_web || Autor = Cernuda, Olalla| títol = La central de Zorita para su reactor tras 38 años de actividad| Any = 2006| Ubicació = Madrid, Espanya| Periòdic = El Mundo| url =http://www.elmundo.es/elmundo/2006/04/30/ciencia/1146414601.html| consulta= 2007}}</ref> En el terme municipal de [[Zorita de los Canes]], envolta les restes arqueològiques de la ciutat [[visigòtic|visigòtica]] de [[Recópolis]]. <Ref>{{ref llibre| autor = Morín de Pablos, Jorge; Pérez-Juez Gil, Amalia| títol = Recópolis, la ciudad de Recaredo| any = 2001| editorial = España: Restauración & Rehabilitación| id = ISSN 1134-4571}}</ref> El Tajo deixa Guadalajara formant un nou embassament, el d' [[embassament d'Estremera|Estremera]], que pren la seva denominació del [[Estremera|poble madrileny homònim]], limítrof amb la província.
 
=== Curs mitjà-alt ===
[[Fitxer:Aranjuez PalacioDesdePuenteBarcas.jpg|miniatura|Vista del Tajo al seu pas per [[Aranjuez]], on voreja [[Palau d'Aranjuez|el Palau Reial]].]]
El Tajo entra a la [[Comunitat de Madrid]] a través del seu extrem sud-oriental, per la comarca històrica de la [[Cuesta de las Encomiendas]]. Voreja els nuclis urbans de [[Fuentidueña de Tajo]], on es localitza ''el Remanso de la Tejera'' <ref> ''El Remanso de la Tejera'', al terme de Fuentidueña de Tajo (Madrid), era utilitzat com a lloc de descans dels pastors durant la transhumància, donada la seva proximitat a la ''Cañada Real Soriana'', camí ramader que solca la península Ibèrica de nord-est a sud-oest. </ref> -a una alçada d'uns 500&nbsp; m-, i de [[Villamanrique de Tajo]].
 
Després de ser retingut en un nou embassament, el de [[embassament de Valdajos|Valdajos]], s'endinsa en el municipi d'[[Aranjuez]], la primera localitat d'importància amb la qual es troba, on passa a la banda del seu [[Palau d'Aranjuez|Palau Reial]]. En aquesta població forma l'[[embassament de l'Embocador]], aixecat al {{segle|XVI|s}} i remodelat en el {{segle|XVIII|s}} per garantir l'abastament d'aigua a les hortes confrontants. A més, el seu curs és regulat mitjançant una sèrie de canals artificials, utilitzats com a sistemes de reg i ornament dels [[Jardins d'Aranjuez]]. Dins d'aquest terme municipal, rep per la dreta al [[riu Jarama]], el primer dels seus grans afluents procedents del [[sistema central]] i un dels més importants de tot el seu curs.
[[Fitxer:Río Tajo a su paso por Talavera.jpg|esquerra|miniatura|El Tajo a [[Talavera de la Reina]].]]
Aquest corrent fluvial li aporta, a més del seu cabal natural, les aigües residuals abocades per les diferents poblacions integrades en el [[àrea metropolitana de Madrid]], entre les quals destaquen la mateixa capital i les ciutats de l'anomenat [[Corredor de l'Henares]]. Els seus abocaments arriben al [[Jarama]] -i, per extensió, al Tajo a través del [[riu Manzanares|Manzanares]] i de l'[[riu Henares|Henares]], respectivament.<ref>{{ref_web |autor= Torres Cerezo, Juan |títol= Instrumentos para la gestión de los Organismos de Cuenca. Caso de la Cuenca del Tajo |any= n/d |ubicació= Espanya |editorial= Confederación Hidrográfica del Tajo |url= http://www.inbo-news.org/divers/cioc_nov2002/THEME%203%20-%20Management%20Instruments%20for%20River%20Basin%20Organisations/SESION%20%20VII%20-%20Main%20Lecture%20&%20Case%20Studies/04%20CASE%20STUDY%20-%20Juan%20Torres.doc |consulta= 2007 |urlarxiu= https://web.archive.org/web/20090901145129/http://www.inbo-news.org/divers/cioc_nov2002/THEME%203%20-%20Management%20Instruments%20for%20River%20Basin%20Organisations/SESION%20%20VII%20-%20Main%20Lecture%20%26%20Case%20Studies/04%20CASE%20STUDY%20-%20Juan%20Torres.doc |dataarxiu= 1 de setembre de 2009 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090901145129/http://www.inbo-news.org/divers/cioc_nov2002/THEME%203%20-%20Management%20Instruments%20for%20River%20Basin%20Organisations/SESION%20%20VII%20-%20Main%20Lecture%20%26%20Case%20Studies/04%20CASE%20STUDY%20-%20Juan%20Torres.doc |arxiudata= 2009-09-01 }}</ref><ref> No només el Jarama i els seus afluents recullen les aigües residuals de l'àrea metropolitana de Madrid. Al Guadarrama, que dona directament al Tajo, també aboquen alguns municipis metropolitans, com els situats a la zona oest i nord-oest, així com els de la comarca de la Serra de Guadarrama, entre els quals destaca Collado Villalba. </ref> A Aranjuez també li tributa el [[riu Algodor]], que arriba per la seva esquerra, des de les [[muntanyes de Toledo]]. L'altitud en aquest tram és inferior als 500&nbsp; m.
 
El Tajo continua rumb sud-oest marcant el límit entre les províncies de Madrid i [[província de Toledo|Toledo]], per endinsar-se definitivament en aquesta. Després de passar pel terme d'[[Añover de Tajo]], arriba a [[Toledo]], l'única capital de província espanyola per la qual passa, a la qual envolta en un dels seus meandres. En aquesta ciutat, travessa els ponts monumentals d'[[pont d'Alcántara (Toledo) |Alcántara]] i de [[Pont de Sant Martí (Toledo) |San Martín]].
[[Fitxer:Barrancas de Castrejón (2967492570).jpg|miniatura|El Tajo retingut en l'embassament de Castrejón.]]
 
A la seva sortida de Toledo, gira cap a l'oest i recull per l'esquerra al [[rierol Guajaraz]], a l'altura de [[Guadamur]], i per la dreta al [[riu Guadarrama]], prop d'[[Albarreal de Tajo]], a una altitud d'uns 450&nbsp; m. Abans d'arribar a [[la Puebla de Montalbán]], és represat a l'[[embassament de Castrejón]].<ref>{{ref llibre| autor = Redondo García, María Manuela
| títol = Los espacios naturales en Castilla-La Mancha: el embalse de Castrejón (Toledo)| any = 1987| editorial = Toledo, España: Observatorio medioambiental| id = ISSN 1139-1987}}</ref>
 
A [[Carpio de Tajo]], s'inclina lleument cap al nord-oest, direcció que manté al seu pas per [[Malpica de Tajo]]. S'encamina cap a [[Talavera de la Reina]] i, en el paratge conegut com ''Las Vegas de Sant Antonio'', se li uneix per la dreta el [[riu Alberche]], que neix a la [[serra de Gredos]]. A més del Jarama, Algodor, Guadarrama i Alberche, el Tajo veu incrementat el seu cabal amb altres afluents, tot i que de menor entitat, cas del [[riu Gévalo|Gévalo]], el [[riu Cedena |Cedena]], el [[Sangrera]] o el [[Pusa]].
 
A partir de [[Talavera de la Reina|Talavera]] el riu pren rumb sud-oest. Forma l'[[embassament d'Azután]], situat al municipi del [[Azután|mateix nom]], on torna a canviar de sentit, aquest cop cap a l'oest. El riu surt de la província de Toledo per [[Alcolea de Tajo]], [[Valdeverdeja]] i [[El Puente del Arzobispo]], on es topa amb [[Pont de l'Arquebisbe (pont)|un pont monumental]] construït en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].<ref>{{ref llibre| autor = Merino, Maria de la Mar| títol = Puente del Arzobispo: piedras labradas| any = 2004| editorial = Madrid, España: Revista del Ministerio de Fomento| id = ISSN 1577-4589}}</ref> En aquest punt, el Tajo ja ha descendit a una alçada de 320&nbsp; m.
 
=== Curs mitjà-baix ===
Travessa després l'[[autovia d'Extremadura]] (A-5) i passa a prop d'[[Almaraz]]. Aquí les seves aigües són utilitzades com a sistema de refrigeració de la [[central nuclear d'Almaraz|central nuclear homònima]], labor que es desenvolupa per mitjà de l'[[embassament de Arrocampo-Almaraz]], construït per a tals efectes.<ref>{{ref_web | autor = Consell de Seguretat Nuclear | títol = Central nuclear d'Almaraz | Any = n / d | Ubicació = Madrid, Espanya | Editorial = Consell de Seguretat Nuclear | url = http://www.csn.es/plantillas/frame_centrales.jsp?id_nodo=664&codigo_central=3&almaraz=s | consulta = 2007 | urlarxiu = https://web.archive.org/web/20080803070350/http://www.csn.es/plantillas/frame_centrales.jsp?id_nodo=664&codigo_central=3&almaraz=s | dataarxiu = 3 agost 2008 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080803070350/http://www.csn.es/plantillas/frame_centrales.jsp?id_nodo=664&codigo_central=3&almaraz=s | arxiudata = 3 d’agost 2008 }}</ref>
 
Torna a ser represat a l'[[embassament de Torrejón]], que s'assenta sobre el [[Parc Nacional de Monfragüe]]. Aquest espai natural protegit, que ocupa una superfície de 17.852 hectàrees, integra tres ecosistemes principals: el [[bosc mediterrani]], els penyals i les zones humides, aquestes últimes localitzades al voltant de el curs del riu. L'[[embassament de Torrejón]] comunica artificialment el Tajo amb el [[riu Tiétar]] abans de la desembocadura d'aquest, donant lloc a un pantà addicional que, per diferenciar-ho del principal, és conegut com a embassament de Torrejón-Tiétar. Aquest riu procedeix de la serra de Gredos i conflueix per la dreta al Tajo, prop de [[Villarreal de San Carlos]], a una alçada sobre el nivell de la mar inferior als 200&nbsp; m. A partir d'aquesta localitat, el Tajo s'inclina cap al sud-oest, però torna a redireccionarse cap a l'oest mentre forma l'[[embassament d'Alcántara]], una de les obres d'infraestructura hidràulica més importants de tota la seva conca.
 
Per la marge dreta d'aquest pantà desemboca primer la [[ribera de Fresnedosa]] i després l'[[riu Alagón|Alagón]], a l'altura de la localitat d'[[Alcántara (Càceres)|Alcántara]]. L'Alagón és l'afluent de major longitud de totes les conques espanyoles, arriba al Tajo procedent de la serra salmantina de Herreros, amb les aigües dels rius [[riu Arrago|Arrago]] i [[riu Jerte|Jerte]], dos de les seves principals afluents. Per la ribera esquerra de l'embassament, reporta l'[[riu Almonte|Almonte]], que neix a la [[Serra de Guadalupe (Espanya)|serra de Guadalupe]]. En aquest punt, el riu es troba a una altitud lleugerament superior als 100&nbsp; m.
 
A la confluència de l'[[riu Alagón|Alagón]] i el Tajo, es troba la ciutat d'[[Alcántara (Càceres)|Alcántara]], on el riu passa sota el [[Pont d'Alcántara]], un notable pont romà, que s'alça als peus de la presa de l'embassament homònim i és considerat com una de les obres d'enginyeria de camins més rellevants de l'[[art de l'Antiga Roma |art romà]]. Consta de sis arcs i té 194 nbsp;m de longitud, 8 d'ample i 61 d'alçada màxima.<ref>{{ref_web | autor = Spanisharts | títol = El puente de Alcántara sobre el Tajo, en Cáceres | any = n / d | ubicació = Espanya | editorial = Spanisharts | url = http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/alcantara_puente.html|consulta= 2007}}</ref> Passat Alcántara, se li uneix el [[riu Salor]]. El Tajo marca després els límits polítics entre Espanya i Portugal, en un tram caracteritzat per l'absència de nuclis urbans rellevants, amb l'excepció de [[Herrera de Alcántara]] i [[Cedillo]], molt a prop de la frontera portuguesa. Aquest últim poble dona nom a l'[[embassament de Cedillo]], que el riu forma abans d'abandonar definitivament el sòl espanyol. A la zona fronterera, es troba amb dos nous afluents, el [[riu Erjas]], que arriba de la [[serra de Gata]], i el [[riu Sever|Sever]], procedent de la [[Serra de São Mamede|serra de Sant Mamede]], situada a Portugal. Quan el Tajo entra en terres portugueses, ja ha descendit per sota dels 100&nbsp; m.
 
[[Fitxer:Monfrague pan.jpg|miniatura|700px|centrat|Vista panoràmica de l'[[embassament de Torrejón]], format pel Tajo i el [[Tiétar]], en ple [[Parc Nacional de Monfragüe]].]]
Es dirigeix cap a [[Constância]], on li aporta per la dreta el [[riu Zêzere|Zêzere]], que neix a la [[serra da Estrela]], la formació muntanyenca més occidental del [[sistema central]]. Aquest riu, el principal afluent del Tajo en el seu curs baix, presenta en els seus últims trams nombroses preses, en el que constitueix un dels sistemes d'embassament més importants de tota la conca hidrogràfica.
 
[[Vila Nova da Barquinha]] és el seu següent destí. Aquí voreja el [[castell d'Almourol|castell medieval d'Almourol]], un dels monuments més rellevants al seu pas per Portugal, i pren una altra vegada rumb sud-oest, que ja no abandona fins a la desembocadura. Passa prop de [[Chamusca]] i arriba fins a [[Santarém]], una de les ciutats més poblades de tot el seu curs.<ref> La ciutat de Santarém, capital de districte homònim i de la regió tradicional de Ribatejo, té una població de 63&nbsp; 563 habitants (any 2001). </ref> Proper a la seva desembocadura, el seu ample va incrementant a poc a poc i va formant diferents illes sedimentàries, entre les quals destaquen, per les seves dimensions, les situades al sud de [[Vila Franca de Xira]] i [[Alhandra]], que precedeixen al seu estuari. Al seu pas per Portugal, bona part del recorregut del riu és navegable, si bé només per a barcasses d'escàs calat, excepció feta de la seva desembocadura, on és apte per a embarcacions de més envergadura.
 
=== Desembocadura ===
[[Fitxer:Tagus.gif|miniatura|Confluència dels rius [[Riu Guadarrama|Guadarrama]] (esquerra) i Tajo.]]
 
* [[Riu Jarama]]. Es tracta del principal afluent de la conca espanyola, en termes d'aportacions d'aigua. Té una longitud de 190 km i un cabal mitjà de 16-20&nbsp; m<sup>3</sup> per segon. Neix a la [[serra d'Ayllón]], a la confluència de les províncies de Guadalajara, Madrid i Segòvia. Travessa la Comunitat de Madrid, on recull als rius [[riu Lozoya|Lozoya]], [[riu Manzanares|Manzanares]], [[Guadalix]], [[Henares]] i [[Tajuña]], a més de la major part de les aigües residuals de l'[[àrea metropolitana de Madrid|àrea metropolitana madrilenya]]. Desemboca en el Tajo prop d'[[Aranjuez]].
* [[Riu Guadarrama]]. Té el seu origen a la muntanya de [[Siete Picos]], a la [[serra de Guadarrama]]. Recorre prop de 132 km per les províncies de Madrid i Toledo. El seu principal afluent és el riu [[Aulencia]]. S'hi aboquen les aigües residuals d'alguns municipis de l'[[àrea metropolitana de Madrid]], cas de [[Móstoles]], [[Majadahonda]] i [[Las Rozas de Madrid]].
* [[Riu Alberche]]. Procedeix de la [[serra de Gredos]] i discorre per les províncies d'Àvila, Madrid i Toledo, al llarg de 177 km. Té un cabal mitjà de 14,7&nbsp; m<sup>3</sup> per segon. Els seus afluents més rellevants són el riu [[Cofio]] i el [[Perales]].<ref name="El río"> El riu Alberche desembocava antigament en el Guadarrama. Va ser desviat de la seva llera per l'acció del Perales, un dels seus afluents, a través d'un colze de captura que va dirigir el seu curs directament cap al Tajo. </ref> Tributa al Tajo al terme municipal de [[Talavera de la Reina]], tot i que les seves aigües arriben més al sud (fins a [[Calera y Chozas]]) mitjançant el [[Canal Baix de l'Alberche]]
* [[Riu Tiétar]]. S'origina en la [[serra de Gredos]] i solca les províncies d'Àvila, Toledo i Càceres, on travessa la comarca de [[La Vera]]. Forma l'embassament de Torrejón-Tiétar abans de la seva desembocadura sobre la cua de l'[[Embassament d'Alcántara]], per sota de l'embassament de Torrejón-Tajo. En cas d'omplir-se aquest embassament d'Alcántara a una cota de 218 m sobre el nivell de la mar, el Tajo envaeix l'últim tram del Tiétar igualant gairebé la cota de l'embassament del Tiétar a 220&nbsp; m. Té una longitud de 150 km.
* [[Riu Alagón]]. Neix a la serra de Herreros, a la província de Salamanca. S'endinsa després a Càceres i aboca al Tajo, a l'[[embassament d'Alcántara]]. És l'afluent més llarg de tota la conca espanyola del Tajo, amb 205 km. El riu [[Arrago]] i el [[riu Jerte|Jerte]] conflueixen en aquest riu.
* [[Riu Zêzere]]. Els seus 242 km el converteixen en el tributari de major longitud del Tajo i en el segon riu més important de Portugal, entre els quals neixen i desemboquen netament en aquest país. Procedeix de la [[serra da Estrela]] i tributa al Tajo, prop de [[Constância]]. Entre els seus afluents, figuren el Cabril i el Nabão. En el seu curs baix, forma un complex sistema d'embassaments.
[[Fitxer:Caudal cabecera tajo.png|miniatura|Evolució de les aportacions a la capçalera del riu (entre el seu naixement i l'[[embassament de Buendía]]), segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Tajo.]]
 
El [[transvasament Tajo-Segura]] és una de les infraestructures que més han contribuït a modificar el règim hidrològic del Tajo.<ref>{{ref_web | Autor = Oliveros Villalobos, Roberto Carlos; Hernández Soria, Miguel Ángel; Aceituno Limon, Juan; Pérez de la Fuente, Elena | títol = Manual de defensa ambiental del rio Tajo | Any = 2002 | Ubicació = la Pobla de Montalbán, Toledo, Espanya | Editorial = Ecologistas en acción | url = http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/Manual_Defensa_Ambiental_Tajo.pdf | consulta = 2007 | Urlarxiu = https://web.archive.org/web/20130619051050/http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/Manual_Defensa_Ambiental_Tajo.pdf | dataarxiu = 19 juny 2013 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20130619051050/http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/Manual_Defensa_Ambiental_Tajo.pdf | arxiudata = 19 de juny 2013}}</ref> Es troba regulat a través dels embassaments d'[[embassament de Entrepeñas |Entrepeñas]], [[embassament de Buendía | Buendía]] i [[embassament de Bolarque |Bolarque]], que deriven les aigües emmagatzemades en ells, bé cap al Tajo, o bé cap a la [[conca hidrogràfica del Segura |conca del Segura]] a través del transvasament. Aquí són utilitzades per a reg de cultius i proveïment d'aigua potable. La normativa dicta que els volums a detreure depenen del volum emmagatzemat a Entrepeñas i Buendía mes a mes, en concret 60&nbsp; hm<sup>3</sup>/mes a nivell 1, 38&nbsp; hm<sup>3</sup>/mes a nivell 2, entre 0 i 20&nbsp; hm<sup>3</sup>/mes a nivell 3 i 0 a nivell 4 (Reial Decret 773/2014, de 12 de setembre).<ref>{{ref_web| Autor = Martínez, Julia |títol = Los transvases entre cuencas: una forma polémica de gestión del agua | Any = 2001 |Ubicació = Múrcia, Espanya|Editorial =Universitat de Múrcia| url=http://www.congreso.us.es/ciberico/archivos_acrobat/porto2j.martinezfern.pdf | consulta= 2007 | urlarxiu= https://web.archive.org/web/20090901145131/http://congreso.us.es/ciberico/archivos_acrobat/porto2j.martinezfern.pdf|dataarxiu= 1 setembre 2009}}</ref>
 
[[Fitxer:Transvase tajo-segura evo.png|miniatura|esquerra|Volums cedits anualment pel [[Transvasament Tajo-Segura]], entre els anys hidrològics 1979-1980 i 2000/01, segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Tajo.]]
 
L'any hidrològic 2005/06, els embassaments d'Entrepeñas i Buendía van desplaçar cap al [[riu Segura]] 253&nbsp; hm<sup>3</sup>, superior a l'aigua abocada a la mateixa llera del Tajo (247,7&nbsp; hm<sup>3</sup>). L'any 1979-1980, acabat d'inaugurar el transvasament, la contribució es va xifrar en 36&nbsp; hm<sup>3</sup>.
 
=== Tram entre Buendía i Talavera de la Reina ===
Un cop salvada la [[embassament de Buendía|presa de Buendía]], les possibilitats de recuperar el cabal aportat al [[riu Segura|Segura]] són molt limitades. Fins Aranjuez, no hi ha afluents d'importància, al que s'afegeix l'escassa pluviometria que presenta la zona sud-oriental de Guadalajara i sud-occidental de Madrid (entre 400 i 500 mm/any). Les [[Plana al·luvial|planes al·luvials]] situades entorn del riu, que es nodreixen de les seves aigües, incideixen encara més en la pèrdua de cabal.
 
Quan el Tajo arriba a [[Aranjuez]], la seva aportació és moltes vegades inferior als 6&nbsp; m<sup>3</sup> per segon, mínim establert per la normativa que regula el [[transvasament Tajo-Segura]], conegut com «cabal ecològic».<ref>{{ref_web | Autor = Ecologistes en acció | títol = Análisis del Plan Hidrológico Nacional: propuestas por un uso racional del agua | Any = 2005 | Ubicació = Espanya | Editorial = Ecologistes en acció | url = http://www.unizar.es/red_agua/ecologistasenaccion.doc | consulta = 2007 | urlarxiu = https://archive.is/20121128160005/www.unizar.es/red_agua/ecologistasenaccion.doc | dataarxiu = 28 novembre 2012 | arxiuurl = https://archive.is/20121128160005/www.unizar.es/red_agua/ecologistasenaccion.doc | arxiudata = 28 de novembre 2012 }}</ref> Abans de la inauguració del transvasament el 1979, el riu portava en aquest punt un volum d'aigua de 30&nbsp; m<sup>3</sup>/s.<ref>{{ref_web | Autor = Hernández Soria, Miguel Ángel | títol = El transvase Tajo-Segura: lecciones del pasado | Any = 2003 | Ubicació = Madrid, Espanya | Editorial = WWF / Adena | url = http://xarxadelaiguaclara.org/Documentacio/ONGs%20i%20altres/WWF%20Tajo%20Segura%20Mayo2003.pdf | consulta = 2007 | urlarxiu = https://web.archive.org/web/20080517061303/http://www.xarxadelaiguaclara.org/Documentacio/ONGs%20i%20altres/WWF%20Tajo%20Segura%20Mayo2003.pdf | dataarxiu = 17 maig 2008 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080517061303/http://www.xarxadelaiguaclara.org/Documentacio/ONGs%20i%20altres/WWF%20Tajo%20Segura%20Mayo2003.pdf | arxiudata = 17 de maig 2008 }}</ref>
 
El Tajo es recobra parcialment de les contribucions realitzades al Segura quan conflueix amb el [[Jarama]], que desemboca en el citat municipi madrileny. Aquest corrent tributa amb un cabal mitjà d'uns 16-20&nbsp; m<sup>3</sup>/s, és a dir, tres vegades més que el que porta el mateix Tajo.
 
Les aportacions dels següents afluents ([[riu Algodor|Algodor]], [[riu Guadarrama|Guadarrama]] i [[Alberche]]) tampoc aconsegueixen recuperar plenament el cabal cedit al [[riu Segura|Segura]]. A l'altura de [[Talavera de la Reina]], el riu continua portant un volum d'aigua molt inferior a què presentava abans de la posada en marxa del [[transvasament Tajo-Segura]]. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Tajo, el seu cabal ha disminuït un 40,2% entre el 1972 i 2005, al seu pas per la ciutat de Talavera.
=== Dades oficials de cabal ===
La Confederació Hidrogràfica del Tajo, organisme que regula la conca espanyola, fa un seguiment del cabal del riu, a partir de dades recollides en diferents [[Estació d'aforament|estacions d'aforament]] des de la [[anys 70|dècada dels setanta]]. A continuació es detallen els cabals mitjans del Tajo, registrats en punts significatius del seu curs alt i mitjà-alt, ordenats d'aigües amunt a aigües avall:
* [[Peralejos de las Truchas]] (Guadalajara): 4,98&nbsp; m<sup>3</sup>/s
* [[Trillo]] (Guadalajara): 18,76&nbsp; m<sup>3</sup>/s
* [[Aranjuez]] (Madrid): 33,32&nbsp; m<sup>3</sup>/s
* [[Toledo]]: 43,30&nbsp; m<sup>3</sup>/s
 
== Valors ambientals ==
2.712.985

modificacions