Tauleta de cera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 18:
Hériman de Tournai (1095–1147), monjo de l'abadia de Sant Martí de Tournai, va escriure "Fins i tot vaig escriure una certa quantitat en tauletes".<ref>Herman of Tournai, Lynn Harry Nelson, ed. and tr. ''The Restoration of the Monastery of Saint Martin of Tournai'' "Prologue" p. 11.</ref>
 
Un exemple notable de llibre de tauletes de cera són els registres de servitud que l’hospital de la ciutat més antiga d’Àustria, [[Enns (ciutat)|Enns]], va establir el 1500. Deu plats de fusta, de 375 x 207 mm (14,76 x 8,15 polzades) i disposades en 90&nbsp; pila de mm (3,54 polzades), es divideixen cadascuna en dues meitats al llarg del seu eix llarg. Els deutes anuals deguts s’escriuen en pergamí o paper enganxat als costats esquerrans. Els deutes rebuts es van registrar per deducció (i posteriorment esborrats) als respectius laterals drets, que estan coberts amb cera d’escriptura negre marró. El material es basa en [[Cera d'abella|cera]] d’abella i conté un 5-10% d’olis vegetals i pigments de carboni; el seu punt de fusió és d’uns 65&nbsp; ° C.<ref>Wilflingseder, F., 1964. "Die Urbare des Ennser Bürgerspitals aus den Jahren 1447 und 1500". ''Biblos'' 13, 134-45</ref> Aquest volum és la continuació d'un anterior, que es va iniciar el 1447..
 
Les tauletes de cera es van utilitzar per a registres comercials d’alt volum d’importància transitòria fins al segle XIX. Per exemple, l'autoritat minera de sal de [[Schwäbisch Hall|Schwäbisch Hall va]] emprar registres de cera fins al 1812.<ref>Büll, R., 1977. Wachs als Beschreib- und Siegelstoff. Wachstafeln und ihre Verwendung. In: ''Das große Buch vom Wachs''. Vol. 2, 785-894</ref> El mercat del peix de [[Roan|Rouen els va]] utilitzar fins i tot fins a la dècada de 1860, on la seva construcció i ús havia estat ben documentada el 1849.<ref>Lalou E., 1992. "Inventaire des tablettes médiévales et présentation genérale". In: ''Les Tablettes à écrire de l'Antiquité à l'Epoque Moderne'', pp. 233-288; esp. p. 280 and Fig. 13</ref>