Revisió del 07:39, 30 juny 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Diacrítics Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 00:12, 25 des 2021 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits m QQ21 Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: ~~{{FR\|data=juny de 2015}}~~ [[Fitxer:Llibre de Privilegis de Palafrugell.jpg\|miniatura\|''[[Llibre de privilegis de Palafrugell]]'']] Un '''privilegi''' ~~(etimològicament, llei privada; per oposició a la llei general)~~ és una forma jurídica que consistix en una disposició del [[poder legislatiu]] que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.<ref>{{GEC\|0134608}}</ref> En temps moderns significa una gràcia, prerrogativa, immunitat o avantatge especial concedit a algú per a atorgar-li una exempció.<ref>{{TERMCAT}}</ref> La paraula prové del llatí ''privilegium'' que significa «llei particular», com a distingiu de les lleis generals, aplicables per a tothom.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Bruguera i Talleda\|nom=Jordi\|enllaçautor=Jordi Bruguera i Talleda\|cognom2=Fluvià i Figueras\|nom2=Assumpta\|enllaçautor2=1\|capítol=privar. II privilegi\|títol=Diccionari etimològic\|editorial =Enciclopèdia Catalana\|lloc=Barcelona\|data=1996 (2004, 4ª edició)\|pàgines=752\|isbn=9788441225169\|ref=}}</ref>. Aquesta forma jurídica fou molt utilitzada pels reis de la [[Corona d'Aragó]] pel que fa a algunes poblacions:. Vegeu, per exemple, [[Privilegi de Jaume I a Xàtiva]], [[privilegi d'en Prohensal]] per a [[Girona]]. El que això suposava era atorgar-los una mena de [[furs]] particulars que els feien concessions, les eximien o els donaven un tracte preferent respecte de les lleis del regne en què es trobaven. Algunes viles i ciutats varen recollir els privilegis més importants en llibres, per tal de tenir-los ben accessibles, al costat de tota mena d'autoritzacions, reglamentacions i pactes entre els veïns i les autoritats; aquests llibres constitueixen avui la base de la seva personalitat jurídica. Al [[Baix Empordà]], per exemple, tenen llibres de privilegis [[la Bisbal d'Empordà]], [[Palafrugell]] (''[[Llibre de privilegis de Palafrugell]]''), [[Sant Feliu de Guíxols]] i [[Torroella de Montgrí]]. A més, cal afegir que, com que el [[poder religiós]] es va confondre amb el [[poder polític]] fins al [[Renaixement]], i, per tant, amb el [[poder legislatiu]], sembla que els [[arquebisbe]]s també gaudiren de la facultat d'atorgar privilegis. Vegeu, com a exemple al respecte, [[Història de Reus]]. == Vegeu també == Linha 15 ⟶ 12: * [[Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365)]] == Referències == {{Referències}} {{Viccionari-lateral\|privilegi}} {{autoritat}}

Privilegi: diferència entre les revisions