Donjon: diferència entre les revisions

L'origen de la construcció dels ''donjons'' fou la invasió [[normand]]a. Les ''villae'' [[Dinastia Merovíngia|merovíngies]] es devien assemblar prou a les ''villae'' romanes; però quan els normands es llançaren periòdicament sobre la part occidental del continent, els senyors, els monestirs, els reis i les poblacions mateix volgueren protegir els seus dominis amb una mena de [[blocaus]] de fusta bastits ran dels rius i, sempre que fos possible, en indrets amb defenses naturals. Aquestes fortificacions, en les quals per necessitat hom porta els béns més valuosos, estaven envoltades de trinxeres més o menys grosses, formades per un pendent natural o una [[castell de mota i pati|mota]] o turó artificial, coronades per una palissada i defensades per un vall. Els normands, per la seva banda, quan van adoptar el costum de descendir fins a les costes de la [[Gàl·lia]] i de pujar pels rius, establiren, en algunes illes prop de les desembocadures, o dalt de promontoris, camps amb defenses amb una fortificació a fi de guardar-hi el botí dels atacs i protegir els vaixells amarrats. És també a les contrades que foren més atacades pels normands que es troben els ''donjons'' més antics, i aquestes fortaleses primitives es troben construïdes normalment amb una planta rectangular que forma un paral·lelogram dividit de vegades en dues parts.