Estret McMurdo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Imatge:Mcmurdo sound USGS map.jpg|thumb|right|255px|Estret de McMurdo, [[Antàrtida]]]]
L’L' '''Estret de McMurdo''' és una mena de [[badia]]<ref>La denominació original ‘’Sound’’‘'Sound'' és fa servir per a [[fiords]], [[cales]] o [[estrets]], si bé la més habitual és aquesta darrera. </ref> d’unsd'uns 55 km de llarg i d’ampled'ample ocupat permanentment per aigües gelades. L’estretL'estret està rodejat per uns 4.000 quilòmetres de costa que s'obre al [[mar de Ross]] al nord. La [[Royal Society Range]] s’aixecas'aixeca des del nivell del mar fins a 4.205 m. en la costa occidental. La [[plataforma de gel McMurdo]] fixa el límit sud de l’estretl'estret de McMurdo. L’L'[[illa Ross]], un punt de partida històric per a exploradors polars, designa el límit oriental. El volcà actiu [[Mont Erebus|Erebus]] de 3.794 m. domina l’illal'illa Ross. A la costa sud de l’estretl'estret estan ubicades la base científica dels Estats Units, l’l'[[estació McMurdo]], i la de Nova Zelanda, [[Base Scott]]. Menys d'un 10 per cent de la costa del estret McMurdo està lliure de gel.<ref>{{cite journal| volume=61(1) |pages=68-76| url=http://www.blackwell-synergy.com/doi/full/10.1111/j.1745-7939.2005.00005.x| author=Christine Elliott| title=Antarctica, Scott Base i el seu environs| journal=New Zealand Geographer| month=May | year=2005| accessdate=2007-05-23| doi=10.1111/j.1745-7939.2005.00005.x }}</ref>
 
El capità [[James Clark Ross]] va descobrir l’estretl'estret, que és a uns 1.300 km. del [[Pol Sud]], el febrer de 1841 i li va posar el nom del lloctinent del vaixell ''Terror'', l’l'[[Archibald McMurdo]].<ref> {{cite web| url=http://www.nsf.gov/pubs/stis1994/nsf92134/nsf92134.txt| author=National Science Foundation| title=NSF 92-134 Facts about the US Antarctic Program| General Publication| date=7 November 1994| accessdate=23-05-2007}}</ref> El lloc avui serveix com a ruta de re-subministrament per a vaixells de càrrega i per a aeronaus que aterren sobre plataformes de gel prop de l'Estació McMurdo. Tanmateix, l'ocupació contínua de l'Estació McMurdo per científics i personal de suport des de 1957-58 ha convertit la badia de ''Winter Quarters'' en un port fortament contaminat.
 
La banquisa que envolta la costa a la badia ''Winter Quarters'' i en qualsevol altre lloc de l’estretl'estret, representa un obstacle formidable pels vaixells de superfície. Els vaixells requereixen bucs reforçats per al gel i sovint han de dependre de l’escortal'escorta de trencaglaços. Aquestes condicions extremes han limitat l’accésl'accés als turistes, que altrament estan apareixent en nombre creixent a les aigües obertes de la [[Península Antàrtica]]. Els pocs turistes que arriben a l’estretl'estret de McMurdo troben un paisatge espectacular amb albirament de fauna entre les que es compten les orques, foques i pingüins emperador.
 
Els freds corrents circumpolars de l'Oceà del Sud redueixen el flux calent del Pacífic Sud o les aigües atlàntiques del sud que arriben a McMurdo i a d’altresd'altres punts de la costa Antàrtica. Els gèlids vents provinents de la plataforma polar Antàrtica que arriben a McMurdo fan de l’Antàrtidal'Antàrtida el continent més fred i més ventós del món. A l’estretl'estret el mar es congela en superfície durant hivern, aproximadament uns 3metres de gruix. L'estiu austral fa que la banquisa es trenqui. El vent i els corrents desplacen el gel cap al nord al mar de Ross, provocant corrents inferiors fredes que vessen a les conques oceàniques del món. Les temperatures durant els foscos mesos d'hivern a l’estaciól'estació McMurdo baixen per sota dels -50,6°C. El desembre i gener són els mesos més càlids, amb màximes de -1°C.
 
==Galeria==