Conrad Roure i Bofill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
tipo + ref
m neteja i estandardització de codi
Línia 14:
A ell es deu la primera traducció completa al català de la [[Ilíada]], si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de [[Pierre Giguet]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Segalá y Estalella |nom=Luis |enllaçautor=Lluís Segalà i Estalella |títol= El Renacimiento Helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona|url=http://www.traduccionliteraria.org/biblib/misc/MS1020.pdf |format=pdf |consulta=10/08/2017 |llengua=castellà |editorial= Tipografía La Académica, de Serra Hnos. y Russell |lloc= Barcelona |any= 1916 |pàgines= pàg. 85}}</ref>
 
L'historiador [[Josep Pich Mitjana]] ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: ''Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900'', que van ser publicades originàriament al diari ''[[El Diluvio]]'' entre 1925 i 1928.<ref>{{Ref-web|títol=Conrad Roure|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1823/conrad-roure.htm|consulta=2021-12-28|nom=|cognom=|editor=Institut del Teatre|obra=Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes}}</ref>
 
Casat el 1873<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5S9Y-QZ?i=867&wc=QZ7W-FSB%3A335015101%2C335015102%2C335434201&cc=2015324|títol=Matrimonis. Any 1873.Registre núm.339|consulta=31 de juliol de 2019|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=22 de febrer de 1873}}</ref> amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo. Van ser pares de l'escriptor [[Alfons Roure i Brugulat]] (1889-1962).