Un '''historiador''' és un professional o expert sobre l'estudi de la [[història]],<ref>{{Ref-web|títol=GDLC - historiador|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0074046|consulta=2021-12-29}}</ref> que recopila dades del passat, les estudia i les transmet. Els mètodes i focus que segueix o aplica per a dur a terme la tasca varien segons l'escola d'[[historiografia]] emprada o l'època estudiada.
Els mètodesprimers ihistoriadors focus per duraparegueren a terme la tasca varien segons l'escola d'[[historiografia]] emprada o l'època estudiada. N'hi ha des de l'[[Edat antiga|Antiguitat]], època durant la qual els escriptors recollien els fets i esdeveniments, a vegades llegendaris, dels seus indrets d'origen o de civilitzacions aleshores considerades exòtiques. ElsLes seusseves textosnarracions, teniena sovintmés unde caràctertenir legitimadorel a partcaràcter de la divulgació queinstrínsec ésa pròpiala professió d'aquestahistoriador, professió.també Elssolien cronistestenir medievalsfinalitat legitimadora. Més tard, ambels lescronistes seves cròniques,medievals van heretar aquesta doble funció amb les seves [[cròniques]], característica que va ser hegemònica fins a l'arribada del [[positivisme]]. LaEn importància de les fonts dl'anàlisi va anar augmentant amb el pas dels seglesactualitat, per assegurar una major objectivitat en la narracióimmensa dels fets. Elsmajoria d'historiadors actuals han cursat enestudis la seva gran majoria estudisuniversitaris específics a la [[universitat]] i exerceixen tant d'investigadors i divulgadors com de docents o assessors especialistes.<ref>[[Anthony Grafton]] and Robert B. Townsend, "The Parlous Paths of the Profession" Perspectives on History (Sept. 2008)</ref>
Amb el transcurs del temps, l'ús de les fonts ha esdevingut una part essencial del [[mètode històric]], ja que asseguren la versemblança i l'objectivitat a la narració. De fet, l'ús de les fonts fiables, ja siguin primàries o secundàries, és un dels elements que diferencia un historiador d'un pseudohistoriador.
