Dinoflagel·lats: diferència entre les revisions

Presenten [[cloroplast]]s en forma de discs o varetes amb [[clorofil·la|clorofil·les]]s "a" i "c" i algunes [[xantofila|xantofiles]] específiques. Les diferents combinacions de pigments els proporcionen una coloració groga, bruna groguenca, bruna, verd-blava, etc. Els [[pirenoide]]s es troben junt al cloroplast, no en el seu interior i s'hi emmagatzema [[midó]] i [[greix]]. Els cloroplasts de la majoria dels dinoflagel·lats fotosintètics estan envoltats per tres membranes, cosa que suggereix que provenen probablement de la ingestió d'algun tipus d'alga. Tanmateix n'hi ha que tenen [[cloroplast]]s amb diferents pigmentacions i estructures, alguns dels quals conserven un nucli. Això suggereix que els cloroplasts varen ser incorporats per diversos esdeveniments [[endosimbiosi|endosimbiòtics]] que implicaven formes ja acolorides o secundàriament descolorides. El descobriment de [[plastidi]]s en els [[apicomplex]]os va dur a pensar que havien estat heretats d'un aavantpassat comú a tots dos grups, tanmateix no els té cap de les línies basals.

 

 

Els dinoflagel·lats tenen un [[nucli cel·lular|nucli]] de forma peculiar, denominat [[dinocarió]], en el qual els [[cromosoma|cromosomes]] es fixen a la [[membrana nuclear]]. Els cromosomes estan molt organitzats, estan mancats d'[[histona|histones]] i no presenten una [[interfase]] vertadera. Aquesta classe de nucli havia estat considerat com a una forma intermedia entre el [[nucleoide]] dels [[procariotes]] i les nuclis veritables dels [[eucariotes]], i va ser anomenat ''mesocarió'', però actualment es considera una forma avançada més que una de primitiva.