Dalila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Enllaços externs: - == Enllaços externs == {{Projectes germans|commons=Samson and Dalila|Sansón y Dalila}}
Etiqueta: editor de codi 2017
referència
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Anthonis van Dyck 052.jpg|miniatura|''Samsó i Dalila'', per [[Anton van Dyck]] (1599-1641)]]
'''Dalila''' (en [[hebreu]] דְּלִילָה, ' [la qui] va debilitar', 'va desarrelar' o 'va empobrir', de l'arrel ''dal'', 'feble' o 'pobre') era la «dona de la [[Vall de Soreq]]» a la qual va estimar [[Samsó]] i que va ser la seva perdició. en el [[Bíblia|bíblic]] ''<ref>[[Llibre dels Jutges]]'' (capítol 16).:4</ref>
 
Els [[filisteu|filisteus]], enemics d'[[Israel]], es van dirigir a Dalila per descobrir el secret de la força de Samsó. Tres vegades va preguntar Dalila a Samsó el secret de la seva força i tres vegades ell li va donar una resposta falsa. LaA la quarta vegada li va donar l'autèntica raó, i li va dir (que no ess'havia tallat tallavamai els cabells en compliment d'ununa votconsagració a Déu)Jahvè des d'abans del seu naixement.<ref>Llibre dels Jutges 16:6-17</ref> i Dalila el va trair ambi elsva explicar el secret als seus enemics.
 
Alguns consideren que una de les falses respostes donades per Samsó (que la seva força li abandonaria si els seus cabells no estaven entreteixits en un teixit) és una reminiscència de l'arcà art femení de la filada, que també és inherent als mites de [[Penèlope]], [[Circe]] i [[Aracne]].
 
«Soreq» només està específicament identificat com un lloc a la història de Samsó. [[Jeroni d'Estridó|Jerònim]] esmentaparla d'un «Cafarsoreq» que era a prop de Saraa. A l'[[Israel]] modern hi ha una vall de Soreq i fins i tot una vinya de Soreq (des de 1994-1995). Tanmateix, «Soreq» és el cep al ''Gènesi'' 49:11, ''Isaïes'' 5:2 i ''Jeremies'' 2:21. Samsó havia estat dedicat des del ventre de la seva mare com [[nazireo]], per la qual cosa tenia prohibit tocar el vi i tallar-se el cabell. Dalila pot haver estat una «dona-cep» (similar amb el mític nom grec [[Enone)]], personificant les temptacions femenines de la vida que trairien la seva dedicació nazirea.<ref>{{ref-llibre |cognom=Lapsley |nom=Jacqueline E. (et al.) (eds.) |títol=Women's Bible commentary |pàgines=121-123, 138 |lloc=Louisville, Ky |editorial=Westminster John Knox Press |any=2012 |isbn=9780664237073}}</ref>
 
[[John Milton]] la va presentar com a desencaminada i estúpida però amablement temptadora, molt semblant a la seva versió d'[[Eva]], a la seva obra de 1671 ''[[Samsó Agonista]]''.<ref>Guillory. J. "Dalila's House: Samson Agonistes and the Sexual Division of Labor". A: ''Rewriting the Renaissance: the discourses of sexual difference in early modern Europe''. Chicago: University of Chicago Press, 1987. p. 312. {{ISBN|9780226243146}}</ref>
 
== ReferènciesInfluències culturals ==
* Dalila és la protagonista femenina de l'òpera de [[Camille Saint-Saëns]] ''[[Samson et Dalila]]''. L'obra, basada en la història bíblica de la seducció de Samsó per Dalila, és l'única òpera del compositor que forma part del repertori estàndard francès -alguns teatres d'altres països la programen habitualment, especialment el MET-, encara que alguna vegada es reposin altres òperes seves com ''La Princesse'' i ''Henry VIII''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Tranchefort |nom=F. R |títol=L'opera |pàgines=285 |lloc=París |editorial=Seuil |any=1983 |isbn=9782020065740}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
Linha 19 ⟶ 22:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Dalila}}
[[Categoria:Personatges de l'Antic Testament]]
[[Categoria:Cultura jueva]]