Evolució divergent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
[[Imatge:Handskelett MK1888.png|thumb|350px|Esquelet dels membres davanters de diferents mamífers. D'esquerra a dreta un [[orangutan]], un [[gos]], un [[porc]], una [[vaca]], un [[tapir]] i un [[cavall]].]]
L''''evolució divergent''' és el fenomen pel mitjà del qual algunes característiques [[fenotip|fenotípiques]], d'origen comú, es diferencien al llarg de la història [[evolució|evolutiva]]. L'exemple clàssic són els [[pota|membres]] dels [[vertebrats]], que deriven dels membres presents en els vertebrats primitius i que han evolucionat en estructures molt diferents, com els [[braç]]os dels humans, les [[potes]] d'altrs [[mamífer]]s, les [[ala (anatomia)|ales]] dels [[ocell]]s, les [[aleta (anatomia)|aletes]] dels [[
L'evolució divergent també es pot descriure a nivel [[molecular]], i en aquest cas concerneix [[proteïnes]] o [[gen]]s que, a partir d'un origen comú, han desenvolupat estructures o funcions molt diferents. A l'origen d'aquesta evolució divergent molecular es troba la [[duplicació gènica]]. De fet, els gens duplicats poden tenir una evolució independent, donant lloc als anomenats '''gens paràlegs''', és a dir, gens presents a l'interior del mateix [[genoma]] i que codifiquen productes diferents, però que provenen d'un únic gen ancestral. Es diferencien dels '''gens ortòlegs''', que són gens homòlegs, presents en [[espècie]]s diferents però relacionades, que codifiquen [[proteïnes]] amb estructures i funcions similars. Els gens ortòlegs també provenen d'un únic gen ancestral, però se separaren no per causa d'una duplicació gènica, sinó per la separació de les espècies ([[especiació]]), que té lloc al llarg del procés evolutiu.
| |||