Quint Pompeu Rufus (cònsol): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 1:
'''Quint Pompeu Ruf''' (''Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus'') possible fill de Pompeu i nét de [[Quint Pompeu]], fou un [[magistrat romà]], partidari de l'aristocràcia.
 
Fou [[tribú de la plebs]] el [[100 aC]] i amb el seu col·lega [[Cató]] va fer aprovar una llei que cridava a [[Quint Cecili Metel Macedònic]] de l'exili. El [[91 aC]] fou [[pretor]] i el [[88 aC]] cònsol amb [[Luci Corneli Sul·la]], just l'any en quequè va esclatar la guerra entre [[Gai Mari]] i Sul·la.
 
En les lluites contra el seu antic amic [[Publi Sulpici Ruf (tribú)|Publi Sulpici Ruf]], partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a [[Nola]] on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont. Pompeu va restar a [[Itàlia]]; l'exèrcit de [[Gneu Pompeu Estrabó]], en guerra encara contra els [[mars]] i [[samnites]], va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó).