Nan Chao: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Nan Chao''' o '''Nanchao''' (transcripció xinesa moderna '''Nanzhao''', xinès tradicional: 南詔; xinès simplificat: 南诏; pinyin: Nánzhāo; tibetà ''...». |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 6:
[[Imatge:Asia_800ad.jpg|thumb|300px|left|Àsia el 800, amb Nan Chao i els seus veïns]]
Eren sis tribus principals, cadascuna de les quals va formar el seu regne o ''zhao'' (chao): Mengshe (蒙舍), Mengsui (蒙嶲), Langqiong (浪穹), Dengtan (邆賧), Shilang (施浪), i Yuexi (越析). El [649]] el rei dels mengshe, Xinuluo (細奴邏), va fundar un nou regne a l'àrea i el va reanomenar Damengguo (大蒙國). Vers el [[680]] les tribus van quedar sota domini dels tibetans fins el [[703]]. El [[737]], amb el suport de la dinastia Tang, P'i-Lo-Ko (Piluoge) va unir els sis zhaos i va establir un nou regne, el Nan Chao o Nanzhao (Regne del Sud). Devia quedar sota influència de la [[dinastia Tang]] de Xina contra la que es va revoltar el [[750]] amb ajut tibetà. Els Tang van enviar un exèrcit ([[751]]) que fou derrotat a Xiaguan al mateix moment que els xinesos eren derrotats pels àrabs a la [[batalla del Talas]] a l'Àsia Central. La Cova dels Generals a 2 km a l'oest de Xiaguan, i la Tomba dels Deu Mil Soldats al parc Tianbao recorden la massacra. El [[754]] es va enviar un nou exercit xinès des
Nan Chao es va expandir cap el que avui es [[Birmània]] i cap a la resta del Yunnan, nord de [[Laos]] i [[Thailàndia]] i al nord de [[Sichuan]]. El [[794]] va expulsar als tibetans. <ref>Stein, R. A. (1972) ''Tibetan Civilization'', pp. 60, 65. Stanford University Press. ISBN 0-8047-0806-1; ISBN 0-8047-0901-7 (pbk)</ref>. El [[829]] va conquerir Chengdu el que permetia al regne dominar tot el Sichuan i els seus camps fèrtils. Els xinesos no van tardar en contraatacar.
Línia 14:
En la guerra entre els mongols i la [[dinastia Song]] de Xina, el gran khan [[Mongke]] va ordenar al seu germà [[Kubilai Khan|Kubilai]] d'atacar de front; abans de fer-ho Kubilai va decidir que els rodejaria i amb la cooperació del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general [[Subotai]], va sortir de [[Shensi]] (octubre del [[1252]]), va travessar el [[Sichuan]] i va entrar al [[Yunnan]], al Nan Chao o Dali ('''Ta-li''') com s'anomenava en xinès, habitat per la raça lo-lo (bai o thai). Kubilai va ocupar la capital del regne, Chan-chan (Yu-nan-fu o potser Ping ting hiang) on s'havia refugiat el rei, que els xinesos anomenaven Tuan Hing-tche ([[1253]]). Aquest rei va poder restar al tron com a maharajà, però amb un administrador mongol al seu costat, càrrec que va recaure en el xinès pro mongol Lieu Che-tchong; el país fou dividit en districtes mongols confiats a prínceps Genguiskhànides entre els quals [[Ugetchi]], fill de Kubilai, [[Tugluk]], i [[Essen Timur]] (aquest darrer fill d'Ugetchi) <ref> Chavannes, ''Inscriptions et pieces'', pàgines 7 i 31, i ''Nan-tchao ye-che'', pàgines 110 a 112</ref>.
La tradició diu que tot i la superioritat militar mongola no podien trencar les defenses de la vall del Erhai, que podia ser feta amb èxit per molt poca gent; però els mongols van trobar un traïdor que els va guiar per les muntanyes Cangshan per un pas secret i només així van poder penetrar a la vall i derrotar
El [[1274]] el regne fou definitivament abolit i creada la província de Yunnan dins dels territoris de la [[dinastia Yuan]] (mongola) de Xina. Part de la població va emigrar al sud i va fundar el que després fou la moderna [[Thailàndia]].
| |||