Nelson Rockefeller: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Maine (EUA)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 24:
[[Imatge:Nelson Rockefeller talking to LBJ, color-cropped.jpg|thumb|right|200px|Nelson Rockedeller]]
 
En 1956 va abandonar els seus llocs en l'administració federal per a començar a preparar la seva candidatura pel [[partit Republicà]] a la governació de [[Nova York]], i donar així el salt a un càrrec electe per primera vegada. Al novembre de [[1958]] va derrotar alel governador demòcrata [[Averell Harriman]] i es va convertir en el 53è [[governador de l'estat de Nova York]]. Va ser reelegit tres vegades més en [[1962]], [[1966]] i [[1970]].
 
En els seus anys com a governador, Nelson Rockefeller es va convertir en un referent per als [[Partit Republicà dels Estats Units|republicans liberals]] i en el gran baró del Partit Republicà de la [[Costa Est]]. Va ocupar una exitosareeixida gestió que va combinar mesures socials com l'augment d'impostos per a la construcció de cases d'interès social i la reorganització del [[transport públic]] o del sistema d'ensenyament estatal, convertint la [[Universitat de Nova York]] en el més gran centre públic d'ensenyament superior del país, amb mesures de llei i ordre com les estrictes i revolucionàries lleis de penalització de venda i possessió de drogues. Les més dures del país.
 
El [[9 de setembre]] de [[1971]] va haver d'enfrontar l'amotinament dels presos de la presó estatal d'[[Attica]]. Els amotinats havien pres com ostatges a 38 funcionaris de la presó. Rockefeller va ordenar que les tropes de la Guàrdia Nacional i la policia de Nova York assaltessin la presó per a alliberar als ostatges i acabar amb el motí. El resultat van ser 40 persones mortes, entre ells 11 dels ostatges. Els fets van minar la popularitat del governador que va ser fortament criticat pels demòcrates i la premsa.