Controvèrsia del càlcul: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula esdeveniment}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
m bot: -possibilitat de que +possibilitat que |
||
Línia 29:
No es va intentar refutar la premissa 4, ja que no es coneixia al moment; però és la que ofereix la més forta de les evidències que Leibniz va arribar al càlcul independentment de Newton. Aquesta evidència, però, continua sent qüestionable basant-se en el descobriment d'una investigació que sosté que Leibniz va modificar les dates i va canviar els fonaments de les notes "originals". No només en aquest conflicte intel·lectual, sinó en diversos altres (també va publicar calúmnies 'anònimes' de Newton en respecte la controvèrsia, i en un principi, va negar ser-ne l'autor). D’altra banda, les notes de Leibniz exposades a la investigació mostren com ell va arribar primer a la [[integració]], la qual va veure com una generalització de la suma de les [[Sèrie (matemàtiques)|sèries infinites]], mentre que Newton va començar a partir de les derivades. No obstant això, suposar que el desenvolupament del càlcul va ser totalment independent entre les obres de Newton i Leibniz és fals, ja que tots dos tenien algun coneixement dels mètodes de l'altre (tot i que Newton va fer desenvolupar la majoria dels fonaments abans que Leibniz comencés). De fet, van treballar junts en alguns aspectes, en particular, en les [[Sèrie de potències enteres|sèries de potències]], com es mostra en una carta a [[Henry Oldenburg]] que data del 24 d'octubre de 1676, on Newton comenta que Leibniz havia desenvolupat una sèrie de mètodes, un dels quals era nou per a ell.<ref>The manuscript, written mostly in Latin, is numbered Add. 3977.4; it is contained in the library at the University of Cambridge. See [http://www.newtonproject.sussex.ac.uk/view/texts/normalized/NATP00180 this page] for more details.</ref> Tant Leibniz com Newton van poder veure, a través d’aquest intercanvi de cartes, que el mètode de l'altre era molt proper al càlcul, però només Leibniz es va pronunciar respecte això, en una publicació, en esmentar-ho.
Que Leibniz veiés alguns dels manuscrits de Newton sempre havia sigut una hipòtesi probable. El 1849, [[Carl Immanuel Gerhardt|C.I. Gerhardt]], en revisar els manuscrits de Leibniz, va trobar extractes de l'obra de Newton "De Analysi per æquationes numero terminorum infinites" (publicat el 1704 com a part de la ''De Quadratura curvarum'' però que prèviament ja havia estat circulant entre alguns matemàtics després de que Newton donés una còpia a [[Isaac Barrow]] el 1669 i que aquest li l'enviés a [[John Collins]]).<ref>D Gjertsen (1986), "The Newton handbook", (London (Routledge & Kegan Paul) 1986), at page 149.</ref> L'existència d'aquests extractes no s'havia sospitat, ja que estan reescrits amb la notació diferencial de Leibniz. Per això, quan es van trobar, es van convertir en el més important. Se sap també que una còpia del manuscrit de Newton havia estat enviada a [[Ehrenfried Walter von Tschirnhaus|Ehrenfried von Tschirnhaus]] el maig de 1675, una època en què ell i Leibniz eren col·laboradors; això obre la possibilitat
Si Leibniz va utilitzar el manuscrit del qual n'havia copiat extractes, o si ell havia inventat prèviament el càlcul, són qüestions sobre les quals no hi ha evidència directa disponible en l'actualitat. No obstant això, és important comentar que els documents no publicats inèdits mostren que Newton va ser molt precís en tota la controvèrsia l'any 1711, ell va identificar aquest manuscrit com un dels quals probablement havia caigut a les mans de Leibniz. En aquest moment no hi havia proves directes que Leibniz havia vist aquest manuscrit abans que s'imprimís en 1704; per tant, la conjectura de Newton no va ser publicada. Però el descobriment de Gerhardt, d'una còpia feta per Leibniz, tendeix a confirmar la seva exactitud. Els que qüestionen la bona fe de Leibniz al·leguen que a un home de la seva capacitat, el manuscrit, especialment si estava complementat per la carta del 10 de desembre de 1672, va ser suficient per donar-li una pista en quant als mètodes de càlcul. A partir del treball de Newton on s'utilitza la notació fluxional, qualsevol persona amb les capacitats de Leibniz podria construir alguna cosa similar inventant una nova notació, encara que molta gent negui aquesta afirmació.
| |||