Diferència entre revisions de la pàgina «Permitivitat»

2 octets eliminats ,  fa 13 anys
m
Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
m (Robot afegeix: ar, pt esborra: eo, it, pl)
m (Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al)
La permitivitat es mesura en [[farad]]s per [[metre]] (F/m). També pot ser definida com una adimensional '''permitivitat relativa''', o '''constant dielèctrica''', normalitzada segons la '''permitivitat del buit''' &epsilon;<sub>0</sub> = 8,85419 10<sup>-12</sup>F/m.
 
On s'aplica un camp elèctric corre un [[corrent elèctric]]. El '''corrent total''' que corre per un medi real està compost de dues parts: un corrent de conducció, i un de desplaçament. El [[corrent de desplaçament]] pot ser vist com una resposta elàstica que té el material per elpel camp elèctric aplicat. A mesura que augmenta el camp elèctric, el corrent de desplaçament s'emmagatzema en el material, i quan el camp elèctric disminueix el material allibera el corrent de desplaçament. Un '''[[dielèctric]] perfecte''' és un material que mostra només un corrent de desplaçament, que emmagatzema i retorna energia elèctrica con si fos una 'bateria' ideal.
 
La permitivitat &epsilon; i la [[Permeabilitat|permeabilitat magnètica]] &mu; d'un medi determinen, totes dues juntes, la velocitat de la [[radiació electromagnètica]] dins aquest medi.
:<math>\varepsilon^* = \varepsilon_d - j \frac{\sigma}{\varepsilon_0 \omega}</math>
 
Per els materials reals, tant la part real, com la imaginària de la permitivitat, són funcions més complicades de freqüència &omega; per tant això porta a la [[dispersió òptica]] dels senyals que contenen [[freqüència|freqüències]] múltiples, aquest materials són anomenats ''dispersius''. Aquesta dependència de la freqüència reflexa el fet de quequè la polarització del material no respon instantàniament a un camp aplicat perque la resposta ha de ser sempre ''causal'' ( ve després del camp aplicat), la funció dielèctrica &epsilon; (&omega;) ha de tenir pols només per &omega; amb parts imaginàries positives, i &epsilon;(&omega;) per tant satisfà la [[relació de Karmers-Kronig]]. Sigui com sigui, en el rang de freqüències reduït que s'estudia més sovint, les constants dielèctriques es poden aproximar com a independents de la freqüència.
 
Per una certa freqüència, la part imaginària de &epsilon; condueix a la pèrdua d'absorció, si és negativa, ( en l'esmentada convenció per la freqüència), o al seu augment, si és positiva. (Més generalment, es miren les parts imaginaris dels [[valor propi|valors propis]] del tensor dielèctric anisòtrop.)
851.856

modificacions