Pintura al pastel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: simple:Pastels
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 14:
El pastel va conèixer la seva edat d'or en el [[segle XVII]], on els seus colors francs i la seva capacitat para reproduir fidelment els teixits, les textures i els llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com [[Charles Le Brun]], [[Robert Nanteuil]] o [[Joseph Vivien]].
 
En el [[segle XVIII]], el pastel va conèixer la seva [[apoteosi]]. Era el mitjà de moda per pintar [[retrat]]s, i esse solia usar en una tècnica mixta amb [[guaix]]. Els pintors [[Maurice Quentin de La Tour]] i [[Rosalba Carriera]] són especialment ben coneguts per la seva tècnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "príncip dels pastelistes"; va fer servir un mètode de fixació del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de [[Jean Baptiste Simeon Chardin]] (1699-1779) i bodegons són encara molt admirats. Tant Chardin com [[Jean-Baptiste Perronneau]] i [[Jean-Étienne Liotard]] van explotar altres vies més espontànies o intimistes. el pastel, símbol de la gracia de l'[[Antic Règim]], va caure en desús després de la Revolució en benefici del [[neoclassicisme]] i de la pintura a l'oli.
 
Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del món artístic, el van continuar utilitzant, de manera destacada [[Impressionisme|impressionistes]] ([[Edgar Degas]]) i por los [[nabis]] ([[Édouard Vuillard]]).