Prefecte de la ciutat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 4:
Els ''custos urbis'' només exercien les seves funcions en absència del rei, i tenien el dret a convocar l'assemblea del poble; probablement el càrrec era vitalici i va romandre sense canvis sota la república fins al temps del [[decemvirat]], però a partir del [[487 aC]] va passar a ser un càrrec elegit, segurament pels [[comicis curiats]], entre persones de rang consular; fins al [[449 aC]] cada prefecte esmentat havia estat abans cònsol (excepte Publi Lucreci, nom que dona [[Tit Livi]] i probablement es erroni). Tenia tots els mateixos poders dels cònsols quan aquestos eren absents, podent convocar al senat i celebrar comicis, i en temps de guerra llevar legions i tenir-ne el comandament.
 
Després del decemvirat es va crear la magistratura amb el nom de pretor urbà, que es va canviar a ''praefectus urbi'' en record de l'antic ofici, i era elegit cada any però només pel temps en quequè els cònsols estaven absents, amb el propòsit de celebrar la ''Feriae Latinae'', i ja no podien convocar al senat, ni dirigir-se a aquest cos; algunes vegades el càrrec era nomenat pels cònsols. El càrrec, força secundari, va subsistir tota la república i van continuar sota l'Imperi; quan no era nomenat un prefecte de la ciutat la seva tasca la feia el pretor urbà.
 
[[August]] va instituir un nou ''praefectus urbi'', una magistratura regular i permanent investida amb totes les facultats per mantenir l'orde a la ciutat i amb jurisdicció sobre botxins, banquers, guàrdies, teatres, i altres; per fer complir les seves disposicions disposava d'un cos de ''milites stationarii'', equivalent a una policia; tenia jurisdicció en els conflictes entre esclaus i amos, i entre amos i lliberts; progressivament va absorbir el poder del pretor urbà fins que finalment les seves decisions només van poder ser apel·lades a l'emperador; va arribar a tenir jurisdicció criminal en solitari ([[segle III]]) tant a la ciutat de Roma com a 100 milles romanes a l'entorn, i podia castigar a ''deportatio in insulam''. Durant els primers dos segles de l'Imperi l'ofici es va exercir per uns quants anys, fins i tot de per vida; per en temps de [[Valerià I]] el càrrec era anyal.