Kinemacolor: diferència entre les revisions

En els seus inicis, quan el cinema en color era [[Cinema experimental|experimental]], el sistema projectava amb un cel·luloíde [[ortocromàtic]], el qual destaca per la seva manca de sensibilitat en les areesàrees grogues i vermelles de [[Espectre visible|l'espectre]], de manera que el filtre vermell no actuava eficienment. Aquest problema es va solucionar amb l'arribada del cel·luloide [[pancromàtic]], el qual [[Eastman Kodak]] va comercialitzar l'any 1913 per als operadors de càmera que estaven experimentant. No obstant, aquest no va evitar el fracàs del Kinemacolor, a més que els realitzadors van continuar utilitzant el cel·luloide ortocromàtic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thompson|nom=Kristin|títol=El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960.|llengua=Castellà|editorial=Paidós|pàgines=312-313|isbn=84-493-0129-7}}</ref>