Interpretació de Copenhaguen: diferència entre les revisions

La interpretació de [[Copenhaguen]] incorpora el [[Principi d'indeterminació de Heisenberg|principi d'incertesa]], el qual establix que no es pot conèixer simultàniament amb absoluta precisió la posició i el [[moment lineal|moment]] d'una [[partícula subatòmica]]. La interpretació de Copenhaguen assenyala el fet que el principi d'incertesa no opera en el mateix sentit cap a enrere i cap a davant en el temps. Molts pocs fets en física tenen en compte la forma en quequè fluïx el temps, i aquest és un dels problemes fonamentals de l'[[Univers]] on certament hi ha una distinció entre el [[passat]] i [[futur]]. Les relacions d'incertesa indiquen que no és possible conèixer la posició i el moment simultàniament i consegüentment no és possible predir el futur ja que en paraules de Heisenberg “no podem conèixer, per principi, el present en tots els seus detalls”. Però és possible d'acord amb les lleis de la [[mecànica quàntica]] conèixer com era la posició i el moment d'una partícula en un moment del passat. El futur és essencialment impredictible i incert mentre que el passat completament definit. Per tant ens movem d'un passat definit a un futur incert.

A més segons la interpretació de Copenhaguen tota la informació la constituïxen els resultats dels experiments. Es pot observar un [[àtom]] i veure un [[electró]] en '''l'estat d'energia A''', després tornar a observar i veure un electró en '''l'estat d'energia B'''. Se suposa que l'electró va saltar d'A a B, potser a causa de l'observació. De fet, no es pot assegurar si més no que es tracti del mateix electró i no es pot fer cap hipòtesi del que ocorria quan no s'observava. El que es pot deduir dels experiments, o de les equacions de la mecànica quàntica, és la probabilitat que si a l'observar el sistema s'obté el resultat A, altra observació posterior proporcioni el resultat B. Gens no és pot afirmar del que passa quan no s'observa ni de com passa el sistema de l'estat A a elal B.

*Les partícules estan en una '''superposició d'estats''', això és: fins que no es mida una propietat quàntica d'una partícula, l'estat quàntic oscil·la, fins que es fa la mesura i llavors la partícula col·lapsa en un estat quàntic determinat. És com si posam una carta vertical damunt una taula, mentre la subjectam amb la ma la carta està vertical, si es tractes d'una partícula quàntica quan la deixam anar mentre cau (suposam sempre que és un objecte quàntic, no una carta que pertany al món macroscòpic) estarà en una superposició d'estats, amb la figura per amunt i per avall fins que caigui sobre la taula, moment en quequè col·lapsarà en un estat o un altre, per amunt o per avall.

*La [[paradoxa del gat]] de [[Schrödinger]] es pot interpretar en el món macroscòpic en el sentit de quequè si no obrim la capsa on hi ha l'animal no tenim cap possibilitat de saber si el gat es viu o mort. L'experiment ha de durar un temps més gran que la [[semi-vida]] de la [[partícula radioactiva]], i s'ha de fer en molts de gats, així un tant per cent dels gats moriran duran l'experiment, però no hi ha manera de saber quins són aquests gats, ni quants moriran durant una fracció de temps determinada, l'únic que sabem és el percentatge aproximat que hauran mort al final (hi pot haver una desviació estadística que no sigui significativa).