Interrex: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 3:
La magistratura d' interrex s'hauria instituït a la mort de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] quan el [[senat romà]] va voler assolir la sobirania en lloc d'elegir un rei; llavors el senat estava format per cent membres i dividit en deu decúries i de cadascuna es va nomenar un [[senador romà|senador]]; els deu senadors escollit foren anomenats ''interreges'' i cadascun va tenir el poder suprem per espai de cinc dies; el període sense rei es va dir ''interregnum''. Els interreges van acordar que s'havia d'escollir un rei i que ferien una proposta al senat; la cúria podia aprovar o rebutjar el candidat; el candidat proposat fou acceptat i al escollit els interreges li van conferir l'''imperium''.
Durant la [[república romana|república]] el càrrec d'interrex es va utilitzar sovint; era un magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis en absència dels cònsols quan aquestos estaven absents, generalment per guerres. El càrrec només durava cinc dies igual que com en el període monàrquic; el comicis generalment no els podia celebrar el primer interrex sinó normalment el segon o el tercer (fins i tot es coneix un cas en
La figura no torna a aparèixer després fins que en temps de [[Sul·la]] es va nomenar un interrex per dirigir els comicis que el van elegir dictador ([[82 aC]]). El [[55 aC]] un interrex va dirigir els comicis on [[Gneu Pompeu]] i [[Luci Licini Cras]] foren elegits cònsols; també hi va haver interrex el [[53 aC]] i [[52 aC]], en aquest darrer any pels comicis on Pompeu fou elegit cònsol únic. El càrrec va desaparèixer posteriorment.
|