Dignitat: diferència entre les revisions

La '''dignitat''' és un [[dret]] innat de les [[persones]] a ser tractades amb respecte,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabra|nom=Pompeu|títol=Diccionari General de la Llengua Catalana|edició=5a|data=1968|editorial=EDHASA|lloc=Barcelona|pàgines=608|id=Dipòsit Legal. B. 39217-67}}</ref> de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que [[humans]]. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'[[ètica]]. És el centre de la [[Declaració Universal dels Drets Humans]], el principi del qual es deriven tots els altres.<ref>{{Ref-publicació|article=Declaració Universal de Drets Humans|publicació=Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III)|url=https://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf|data=10 de desembre de 1948|pàgines=6}}</ref> Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/topic/civic-virtue|títol=Civic virtue (virtud cívica)|consulta=12.09.2021|llengua=anglès|editor=Encyclopedia Britannica|data=2013}}</ref> Ser ''digne'' és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a ''l'[[Ètica a Nicòmac]], Teoria de la virtut'' i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.

 

 

La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la [[discriminació]], de la [[tortura]], l'[[esclavatge]] o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la [[bioètica]], on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'[[Estat]] sobre l'[[individu]].