Gaietà Cornet i Palau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
enllaç |
||
Línia 5:
S'inicià com a pintor, formant part del grup "''El [[Rovell de l'Ou]]''", i fent dibuixos de forma amateur, fins que l'any 1898 pogué publicar els primers dibuixos [[l'Esquella de la Torratxa]], de la qual es convertí en un dibuixant habitual, així com de [[La Campana de Gràcia]], publicacions que acabà abandonant per "incompatibilitat ideològica".
Des d'aleshores, seguí dibuixant (auques, [[cromo]]s, postals, o la revista manuscrita ''[[Il Tiberio]]'') fins que s'incorporà a [[La Veu de Catalunya]] ([[1900]]). Participà en la creació de la revista satírica [[¡Cu-Cut!]] ([[1902]]-1912), de la qual en seria director artístic i creador del ninot que representava la publicació. A la redacció del 'Cu-Cut! s'hi aplegà el bo i millor de la nova generació de dibuixants catalans: [[Feliu Elias|Feliu Elias-Apa]], [[Joan García Junceda i Supervia]], [[Joan Llaverias]], [[Ismael Smith Marí|Ismael Smith]], [[Opisso]]...
El 1904 nasqué el seu primer fill, entrà a formar part de l'equip de dibuixants d'[[En Patufet]], i fundà els '''Grans Tallers de Gravat Bagunyà i Cornet'''. Obtingué la càtedra de dibuix de l'[[Escola d'Enginyers Industrials]] - de la qual en seria catedràtic numerari i director auxiliar- i alhora feu de professor de dibuix industrial a l'Escola de Formació Professional de la Diputació de Barcelona. Coincidint amb la desaparició del ''¡Cu-Cut!'', inicià la seva col·laboració a ''[[El Correo Catalán]]'', d'on seria nomenat també director artístic. Dirigí i dibuixà les publicacions per a infants ''[[Virolet]]'' (1922-31), i ''[[L'Esquitx]]'' (1931-37) i la revista d'humor ''[[Mondial Humor]]'' (1912-13), alhora que participà amb els seus dibuixos, acudits i historietes en altres publicacions humorístiques (''L'Estevet'', ''El Senyor Canons'', ''El Lliri blanc'', ''D.I.C.'', ''El Senyor Daixonses'', ''El Considerat''...), d'informació general (''Altaveu'', ''La Senyera'', ''Garba''...) i infantils (''Chiquitín'', ''¡JaJa!'', ''Kikiriki'', ''Pelele'', ''Niños''...). Destacà també com a cartellista i [[ex-libris]]ta, i il·lustrà diversos llibres infantils, especialment volums de la Biblioteca Patufet. Fou fundador de la Unió de Fotogravadors, president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona, vocal del Consell Superior d'Indústria, acadèmic numerari de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts]], i integrant de les associacions d'Humoristes que celebraren els salons de Barcelona i Reus. Després de la guerra, fou bandejat i apartat del servei docent a l'Escola d'Enginyers Industrials, tot i que seguí dibuixant i participant en exposicions fins a la seva mort, el 31 de març de 1945. Fou enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]].<ref>[http://www.cbsa.cat/localitzacio-de-difunts/?Cementiri=2&showDeceased&dec=Tzo4OiJzdGRDbGFzcyI6MjE6e3M6Mzoibm9tIjtzOjg6IkNBWUVUQU5PIjtzOjc6ImNvZ25vbTEiO3M6NjoiQ09STkVUIjtzOjc6ImNvZ25vbTIiO3M6NToiUEFMQVUiO3M6NzoicmVjaW50ZSI7czowOiIiO3M6MTE6ImRlcGFydGFtZW50IjtzOjA6IiI7czo5OiJhZ3J1cGFjaW8iO3M6MjoiMDIiO3M6MTE6InZpYXpvbmFpbGxhIjtzOjM6IjA0MCI7czo1OiJ0aXB1cyI7czozOiIyNjAiO3M6NDoiYXV4MSI7czowOiIiO3M6MzoibnVtIjtzOjM6IjQyMiI7czo0OiJhdXgyIjtzOjA6IiI7czozOiJwaXMiO3M6MToiMiI7czoxMzoibm9tX2NlbWVudGlyaSI7czo5OiJNT05USlXDj0MiO3M6MTE6Im5vbV9yZWNpbnRlIjtzOjA6IiI7czoxNToibm9tX2RlcGFydGFtZW50IjtzOjA6IiI7czo4OiJub21faWxsYSI7czoxMzoiVklBIFNULiBKT1NFUCI7czoxMzoibm9tX2FncnVwYWNpbyI7czoxNzoiQUdSVVBBQ0nDkyBTRUdPTkEiO3M6MTk6Im5vbV90aXB1c19zZXB1bHR1cmEiO3M6MjE6Ik5JQ0hPIEhJUEdFTyBBUlFVRUFETyI7czo5OiJpZF9kaWZ1bnQiO3M6NToiOTIwNzQiO3M6NDoiYXV4NCI7czowOiIiO3M6MTI6Im5vbV9jb21wbGVydCI7czoyMjoiQ09STkVUIFBBTEFVLCBDQVlFVEFOTyI7fQ==&width=1016 Plànol del cementiri]</ref>
| |||