Llibertinatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Tipografia
Línia 1:
El '''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] des del final del segle XIII<ref name=Filoxarxa>[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/libertinos.htm «Llibertins»], FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos'', [consulta el 13 d'agost de 2013]</ref> fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref><ref>{{GEC|0033496|la il·lustració}}</ref>
 
«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la [[intolerància]] religiosa, junt amb un sentit [[hedonisme|hedonista]] o [[epicureisme|epicuri]] de la vida.»<ref name=Filoxarxa/> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> Els ''llibertins francesos'' inscriuen en un moviment filosòfic que té els seus arrels a la fisofia antiga ([[Epicur]], [[Lucreci]]...) que refusen el [[dualisme]] o la [[immortalitat de l'ànima]] postulada per [[Plató]] i integrada als primers segles per [[Pau de Tars]] i els [[Pare de l'Església|pares de l'Església]] en la doctrina cristiana. Els llibertins desdenyen especulacions transcendents i apliquen un [[Sensualisme (filosofia)|sensualisme filosòfic]] que accepta un coneixement quan està fundat en observacions i en la raó. Són precursors de la [[il·lustració]], del [[positivisme]] i del [[neopositivisme]].<ref>Antoni Seva, [http://www.raco.cat/index.php/revistaclr/article/viewFile/28729/28563 «Joan Fuster: la mirada materialista»], ''Revista del Centre de Lectura de Reus'', Núm. 6. 1<sup>{{mida|70%|er}}</sup> trimestre de 2003</ref>
 
Els llibertins van ser perseguits tant pels catòlics com pels protestants.<ref name=Filoxarxa/> En texts ancians, la paraula llibertí és utilitzada com a sinònim d'[[heretge|heretgia]].<ref>[http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/14BDLC_14.pdf «La llengua que parlen ara les Illes Balears ¿procedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugué lo rey En Jaume I?»], ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana,'' tom IV, 1925-16, pàgina 23</ref> Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de [[Lliurepensament|lliurepensador]]<ref>{{GDLC|0083104|llibertí, llibertina}}</ref><ref>George A. Miller (red.), [http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn?s=libertine «libertine» {{en}}],''[http://wordnet.princeton.edu WordNet, a lexical database for Englisch],'' Princeton, Princeton University, 1980 ss.</ref> que refusa els [[dogma|dogmes]] del [[catolicisme]]. Per a [[Joan Fuster i Ortells]] el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer.<ref>Guillem Calaforra i Catellano, ''Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster'', [[València]], [[Universitat de València]], 2006, pàgines 198, {{ISBN|9788437063898}}</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal [[ascetisme|ascètic]] ha actuat contra la salut de l'home.<ref>Joan Ordi, [http://www.alcoberro.info/pdf/ordinietgen.pdf ''Nietzsche: «La genealogia de la moral: síntesi de les idees més importants»''], Sils-Maria, Alta Engadina, juliol de 1887</ref>