Calella de Palafrugell: diferència entre les revisions

Del segle XV al XVIII, quan el perill provenia del mar, de les naus pirates i [[Corsarisme balear|corsàries]] al servei de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] que tenien base a [[Alger]], es va construir una extensa i efectiva xarxa defensiva. El municipi conserva un ric patrimoni d’aquesta època en forma de torres de vigilància i de defensa annexes a masies. Encara avui una quinzena de torres remodelades s'aixequen dins del nucli urbà, [[Mont-ras]], Calella i les planes d'[[Ermedàs (Palafrugell)|Ermedàs]] i Santa Margarida.<ref>{{Ref-web|títol=El perill pirata i corsari - Ajuntament de Palafrugell|url=https://www.palafrugell.cat/la-ciutat/un-passeig-per-la-historia/el-perill-pirata-i-corsari|consulta=2021-12-12|llengua=ca-es|nom=Jordi|cognom=Bruguera}}</ref>

[[Fitxer:Calella de Palafrugell 2.jpg|miniatura|esquerra|Platges de Calella de Palafrugell]]El port de Calella, que arribà a disposar d'un duaner propi, tingué la seva importància durant l'esplendor de la indústria surera, ja que molt suro de les indústries palafrugellenques s'exportava per mar, a més d'altres productes. Les Voltes antigues daten d'aquest període. Calella de Palafrugell era el port d'entrada i sortida de productes de Palafrugell i de la zona de [[la Bisbal d'Empordà]]. A través seu, a principis del {{segle|XIX}}, s'exportaven productes agrícoles (blat, farina, faves i fesols), corall, vi i, sobretot, taps.<ref>{{Ref-web|títol=Història de Calella de Palafrugell / Historia de Calella de Palafrugell|url=https://lavelarestaurantcalelladepalafrugell.wordpress.com/2014/10/08/historia-de-calella-de-palafrugell-historia-de-calella-de-palafrugell/|data=2014-10-08|consulta=2021-12-12|llengua=ca|cognom=jrodrigueztonys}}</ref> L'any [[1823]], en només quatre mesos, sortiren amb diverses destinacions 274 bales i balots amb gairebé 2,4 milions de taps. Aquest moviment feia necessària la presència d'un duaner, una figura que es va mantenir fins a principis del {{segle|XX}}. L'època de prosperitat estava acabant quan es va bastir l'església, acabada al 1887, i l'escola, construïda un any després a expenses dels veïns del poble. A mesura que s'incrementà la mida dels vaixells, un fenomen relacionat amb la introducció del vapor, el transport marítim es va anar concentrant en els ports més grans, principalment [[Palamós]] —on connectava el [[tren petit]]— i [[Sant Feliu de Guíxols]]. Les 727 tones de moviment de mercaderies de l'any [[1860]] es convertiren en 2,5 l'any 1894 i en 0,3 el 1912.<ref>{{Ref-web|títol=Calella de Palafrugell|url=https://www.catalunya.com/calella-de-palafrugell-2-1-578733?language=ca|consulta=2021-12-12}}</ref>