Viquipèdia

Artàban III de Pàrtia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2021}}
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Artabanusiii.jpg|miniatura|Monedes amb la imatge d''''Artaban III'']]
'''Artaban III''' fou(en [[Part (llengua)|part]] 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de [[Imperi Part|Pàrtia]] de dell'any [[10]] al [[42]] aproximadament.
 
== Biografia ==
Era fill d'una princesa [[Arsàcides|arsàcida]] que vivia a la part oriental de Pàrtia amb la tribu nomadanòmada dels Dahan[[Dahes]] ([[escites]]).
 
L'any 10 el romanitzat [[Vonones I de Pàrtia]] va perdre el suport d'una part de la noblesa,. queEls vadissidents van proclamar rei a Artaban III que havia rebut el regne de [[Mèdia Atropatene]]. Tot i que l'inici de la guerra civil fouva ser favorable a Vonones, aviat Artaban, que tenia més suport, es va imposar i Vonones va fugir a [[Regne d'Armènia (antiguitat)|Armènia]], on va ser reconegut rei sota la protecció de l'[[Imperi Romà]].
 
ElL'any [[18 aC]] Artaban va signar un tractat amb [[Germànic Cèsar|Germànic]], nebot de [[Tiberi]], per compteque dl'havia enviat amb aquest encàrrec, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, però renunciava a mantenir el seu fill Orodes com a rei d'Armènia. Els romans van designar rei a Zenó del Pont, fill del rei [[Polemó I]], que ja governava una part d'Armènia (la part de l'[[Armènia Menor]] als límits del [[Regió del Pont|Pont]]). El seu regnat degué ser cruel i turbulent però se'n tenen poques dades.
 
A la mort de Zenó o [[Artaxes III d'Armènia]] l'any [[34]] va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban III va posar al tron el seu propi fill Arsaces ([[ArshakArxak I d'Armènia]]), però aquestque va sermorir mortassassinat pel candidat romà, el príncep d'Ibèria [[Mitridates d'Armènia|Mitridates]] l'any [[35]]. Llavors els romans van donar suport a un altre candidat al tron de Pàrtia de nom Fraates, que va morir abans de poder actuar.▼
El seu regnat degué ser turbulent però se'n tenen poques dades.
 
ElL'any [[36]] va tornar a provar de dominar Armènia enviant-hi el seu fill Orodes ([[36]]) que ja n'havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris [[aghuans|albans]] i [[sàrmates]] el va rebutjar i Orodes va morir adurant la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir derrocar el rei. iEl noble [[Sinnances]] va demanar a l'emperador romà Tiberi el nomenament d'un nou rei de la nissaga dels [[arsàcides]]. Tiberi va nomenar el net de Fraates IV, [[Tiridates III de Pàrtia|Tiridates III]], i va enviar Lucius[[Luci ViteliusVitel·li (cònsol any 34)|Luci Vitel·li]] (el pare del futur emperador Viteli[[Vitel·li]]) a posar-lo al tron. ViteliVitel·li va fer les operacions el mateix any [[36]] i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont Tiridates III, però Artaban III va fugir a [[Hircània]] i, a la part oriental de l'imperi, va aixecar als nòmades escites en favor seu, iretornant vaal retornarpaís al cap de pocs mesos.▼
▲A la mort de Zenó o [[Artaxes III d'Armènia]] [[34]] va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban III va posar al tron el seu propi fill Arsaces ([[Arshak d'Armènia]]) però aquest va ser mort pel candidat romà, el príncep d'Ibèria [[Mitridates d'Armènia|Mitridates]] l'any [[35]].
 
Llavors els romans van donar suport a un altre candidat al tron de Pàrtia, Fraates, fill de Fraates IV (probablement l'ex-rei Fraates V) però aquest va morir abans de poder actuar.
 
▲El [[36]] va tornar a provar de dominar Armènia enviant-hi el seu fill Orodes ([[36]]) que ja n'havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris [[aghuans|albans]] i [[sàrmates]] el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir derrocar el rei i [[Sinnances]] va demanar a l'emperador romà Tiberi el nomenament d'un nou rei de la nissaga dels [[arsàcides]]. Tiberi va nomenar el net de Fraates IV, [[Tiridates III de Pàrtia|Tiridates III]], i va enviar Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any [[36]] i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont Tiridates III, però Artaban III va fugir a [[Hircània]] i, a la part oriental de l'imperi va aixecar als nòmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos.
 
Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romans) va perdre el suport de la noblesa i del poble i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autònoma grega de [[Selèucia del Tigris]], favorable a Tiridates, en favor del partit oligàrquic, que deuria ser partidari seu, i va reconèixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de [[Babilim|Babel]] probablement com a forma de debilitar el seu rival.
 
L'any [[37]] [[Cal·lígulaCalígula]], en una de les seves bogeries, va cridar el rei d'Armènia Mitridates a Roma, i el va declarar desposseït, i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotàmia però una vegada més va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fouva ser derrocat en un cop d'estat (l'any [[39]]), i proclamat rei el noble [[Cinmamos]]. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'[[Adiabene]], el qual, gràcies a la seva habilitat negociadora, (amb promeses al nobles de favors i perdó), va aconseguir l'abdicació de Cinmamos, i la restauració d'Artaban (l'any [[40]]). [[Nisibe]], que era domini reial part, fouva ser cedit a Adiabene en agraïment.
 
Molt poc després Artaban va adoptar com a fillafill a Gotarces, fill de Gev (germà de [[Vonones I de Pàrtia]]) però aquest, que era ambiciós, va fer matar Artaban, el fill del rei, i això va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (l'any [[41]]).
 
Artaban III va morir el [[42]] i el va succeir el seu fill Vardanes I
 
Artaban III va morir l'any [[42]] i el va succeir el seu fill [[Vardanes I de Pàrtia|Vardanes I]].<ref>{{ref-llibre |títol=The Encyclopaedia Britannica, vol. II |pàgines=660-661 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=1911}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Yarshater |nom=Ehsan (et al.) (eds.) |títol=The Cambridge History of Iran Seleucid Parthian Volume 3. The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1. |pàgines=23 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=1983 |isbn=9781139054942}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{| align=center cellpadding=2 border="2"
Linha 35 ⟶ 31:
| width=30% align=center | Succeït per:<br />'''[[Vardanes I de Pàrtia|Vardanes I]]'''
|}
 
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Artaban III De Partia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de Pàrtia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Artàban_III_de_Pàrtia»