Hammamet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m coordenades duplicades
m Enllaços
Línia 10:
Poblada sota els cartaginesos, fou la romana ''Pupput'', un llogaret que sota [[Còmmode]] va arribar a colònia honorària (''Colonia Aurelia Commoda''), poc abans del final del {{segle|II}}. Fou un lloc de termes i banys, però la major part de la resta s'ha perdut durant els anys d'expansió. Darrerament, es va descobrir, a les ruïnes de ''Pupput'', la més gran necròpolis romana de l'Àfrica. Sota els àrabs, ''Pupput'' es va despoblar i va sorgir una nova vila molt propera, en un promontori al nord de ''Pupput'', a la qual es va donar el nom d'''Hammamet'' (esmentat per primer cop al {{segle|XII}} per [[Al-Idirisi]] com poc més que una fortalesa o ksar, que sembla que ja existia al segle IX. El 1186 o 1187, fou destruïda pels mallorquins [[Banu Ghaniya]].
 
La vila es va desenvolupar a partir del {{segle|XIII}}, i es va construir la Gran Mesquita; fou seu d'un cadi. El {{segle|XIV}}, fou assaltada diverses vegades per pirates catalans i de [[Pisa]]. Al {{segle|XVI}}, es trobava en decadència, poblada per pescadors, i fou ocupada pels espanyols fins que el [[1574]] hi van entrar els otomans; s'hi van establir [[geníssergeníssers]]s i altres otomans i, dels matrimonis mixtos, va sorgir la classe dita dels ''kulughlis''. Els cavallers de [[Orde de Malta|Malta]] van atacar la ciutat el [[1602]] i el [[1605]] per prevenir els atacs dels pirates barbarescs; la primera vegada, la ciutat fou conquerida però la segona foren rebutjats. Al {{segle|XVII}}, s'hi van establir molts andalusins expulsats de territori castellà. El bei Hussein Ben Ali va ordenar la construcció d'una nova mesquita i la restauració de les muralles de la medina ([[1727]]).
 
El [[1881]], va passar sota l'autoritat francesa, sota les ordres del comandant Désiré Bordier, al qual va agradar el lloc i s'hi va establir. El [[1889]], es va inaugurar el ferrocarril que passava per la ciutat i després van arribar l'electricitat i el telèfon; s'hi van establir també escoles, dispensaris, esglésies i altres serveis occidentals. El [[1914]], hi va viure el pintor [[Paul Klee]] i, per la mateixa època, [[August Macke]], [[Gustave Flaubert]], [[Guy de Maupassant]], [[André Gide]] i [[Oscar Wilde]] hi van passar temporades. El [[1929]], s'hi va establir el milionari romanès Georges Sebastian, que hi va construir una gran vila (avui casa de la cultura) i altres amics seus també s'hi van construir viles aviat, i això va portar altres personalitats com [[Jean Cocteau]], [[Wallis Simpson]] i la seva parella, el [[duc de Windsor]].