Sant Llorenç de Sous: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 8:
En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de [[Sant Aniol d'Aguja]]. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de [[Sant Pere de Besalú]].<ref name="patmapa"/>
 
La ruïna de l'església del monestir de [[Sant Llorenç del Mont]], molt danyada ja en els terratrèmols del {{segle|XV|s}}, obligà a abandonar-la definitivament en el {{segle|XVIII}}. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el [[1829]] per l'abat [[Melcior de Rocabruna i Taverner]] de Sant Pere de Besalú. Després de l'exclaustració ([[1835]]), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la [[Mare de Déu del Mont]], situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any [[1884]], [[Jacint Verdaguer|Verdaguer]] assistí a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta església, i en deixà testimoni literari. En el {{segle|XX|s}} el lloc ha quedat despoblat.
 
És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.