Paraula plana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Línia 1:
Una '''paraula plana''' o '''mot pla'''<ref>{{GEC|0237700}}</ref> (o paroxíton)<ref>{{GEC|0129891|Paroxíton}}</ref> té la [[accent prosòdic|tonicitat]] en la penúltima [[síl·laba]]. És un patró accentual molt freqüent, obligat en [[esperanto]], [[polonès]], [[quítxua]] o [[bretó]] i altament predominant en el castellà i altres llengües romàniques.<ref>[http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_04_02.htm Normes d'accentuació en català]</ref>
 
En català són les paraules més nombroses, si bé amb menys freqüència que altres llengües properes, per la pèrdua de les terminacions llatines, que fa que l'original pla esdevingui una [[paraula aguda]]. Porten accent gràfic les planes que no acabin en [[vocal]], vocal+s, en, in. La presència de l'accent ve donada justament per poder llegir correctament el mot, ja que si és una paraula desconeguda no hi ha cap regla que permeti esbrinar si és o no plana, perquè la posició de la tònica és lliure en català, a diferència d'altres idiomes com el francès.<ref>[http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/Accentuacio.htm#_Toc294720583 Accentuació] a aldeaglobal.net</ref>