Incendi de la fàbrica Triangle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp |
m Format |
||
Línia 6:
La fàbrica de l'empresa tèxtil ''Triangle Shirtwaist Company'' ocupava els tres últims pisos de l'edifici conegut com l''''[[Asch Building]]''' o '''[[Brown Building]]''', una construcció de deu plantes situada a la cantonada del carrers ''Washington Place'' amb ''Greene Street'', a l'est de la plaça Washington. L'empresa produïa bruses, conegudes en aquells temps com ''shirtwaists'' o, simplement, ''waists'', i donava feina al voltant de 600 persones, la major part de les quals eren noies joves immigrants d'origen italià i immigrants jueves del centre i l'est d'Europa. Algunes de les treballadores tenien només dotze o tretze anys, i la majoria treballava en torns de catorze hores, amb setmanes laborals que s'estenien fins a les 72 hores. Pauline Newman, una treballadora de la fàbrica en aquells temps, declarava que el salari mitjà d'una treballadora era de 6 a 7 dòlars per setmana<ref>[http://historymatters.gmu.edu/d/178/ Link to History Matters Interview] «El meu salari quan vaig entrar a la fàbrica era d'un dòlar i mig per setmana; quan en vaig sortir, arran de la vaga de treballadores el 1909, cobrava sis dòlars... Les operàries cobraven, em sembla recordar (la meva germana n'era), al voltant de sis a set dòlars per setmana. Es guanyava per peça produïda, així que, si eres molt ràpida i a la màquina no li passava res (no es trencava o s'encallava) podies arribar a fer fins a deu dòlars la setmana. Però recordo (i ho recordo molt bé) que la major part de les operàries cobraven al voltant de set dòlars per setmana. Els treballadors amb més experiència cobraven el salari màxim, que era de dotze dòlars''.»</ref> en una època en què el salari anual mitjà era de 791 dòlars.<ref>{{ref-web| url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,720928,00.html|títol=Incomes|consulta=2008-11-19|data=1925-08-31|editor=Time Magazine}}</ref>
L'empresa Triangle Shirtwaist Company ja era coneguda abans de l'incendi de 1911. El [[22 de novembre]] de [[1909]] s'havia iniciat una vaga de treballadores del sector tèxtil, coneguda més tard com la revolta de les vint mil, quan al voltant del 20% de les operàries de la fàbrica Triangle van sortir espontàniament al carrer per reclamar condicions laborals dignes, com ara l'augment del salari en un 20%, setmana laboral de 52 hores i el pagament d'hores extraordinàries.<ref>[http://www.aflcio.org/aboutus/history/history/uprising_fire.cf The Uprising of 20,000 and the Triangle Shirtwaist Fire]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021
Les condicions a la fàbrica eren les habituals de l'època. Els teixits, tots ells inflamables, s'emmagatzemaven allà on hi havia un racó lliure. Els retalls de tela sobrers s'anaven amuntegant a terra, els patrons de paper utilitzats per les operàries penjaven damunt les taules, il·luminades amb llums de gas. A més, era normal que els talladors fumessin a la feina. Tot i l'elevat risc, les úniques mesures antiincendi es reduïen a uns pocs cubells d'aigua repartits a cada planta.
Línia 19:
[[Fitxer:Triangle_Shirtwaist_coffins.jpg|miniatura|Agents de policia col·loquen els cadàvers de les víctimes als taüts, situats a la vorera.]]
[[Fitxer:TriangleTradeParade.jpg|miniatura|Seguici fúnebre per les víctimes de l'incendi.]]
Els propietaris de la fàbrica, Max Blanck i Isaac Harris, van fugir al terrat de l'edifici tan bon punt el foc es va declarar i es van poder salvar. Van anar a judici, on el seu advocat defensor Max Steuer va aplicar l'estratègia de minar la credibilitat del testimoni clau d'una de les supervivents, Kate Alterman, fent-li repetir el seu testimoni diverses vegades. La testimoni va fer la sèrie de declaracions sense canviar substancialment les frases clau del cas. Aquest fet va ser esgrimit per l'advocat defensor com a prova que la testimoni hauria assajat les frases abans del judici. Steuer va argumentar que Alterman i possiblement altres testimonis haurien memoritzat les seves declaracions, probablement dictades per l'acusació. També va insistir que l'acusació no havia provat que els propietaris tinguessin coneixement de les sortides barrades en el moment de l'incendi. El jurat va absoldre els propietaris. Van perdre, però, un judici civil que es va fer dos anys més tard, on els denunciants van aconseguir una indemnització de 75 dòlars per víctima. La companyia asseguradora va pagar Blanck i Harris amb uns 60.000 $ addicionals respecte al cost total de les indemnitzacions, una suma que representava al voltant de 400 $ per víctima. Aquell mateix any Blanck va ser arrestat un altre cop per tenir les sortides de la fàbrica tancades durant les hores de feina. Va ser multat amb 20 $<ref name="Hoenig">John M Hoenig, [http://www.fisheries.vims.edu/hoenig/pdfs/Triangle.pdf The Triangle Fire of 1911] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060218142702/http://www.fisheries.vims.edu/hoenig/pdfs/Triangle.pdf |date=2006-02-18
== Referències ==
Línia 27:
{{commonscat}}
* {{en}} [http://www.ilr.cornell.edu/trianglefire/ Pàgina de la Universitat de Cornell amb documentació sobre l'incendi de la fàbrica Triangle]
* {{en}} [http://www.fisheries.vims.edu/hoenig/pdfs/Triangle.pdf The Triangle Fire of 1911] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060218142702/http://www.fisheries.vims.edu/hoenig/pdfs/Triangle.pdf |date=2006-02-18
* {{en}} [http://www.law.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/triangle/trianglefire.html Famous Trials: The Triangle Shirtwaist Fire Trial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050316021803/http://www.law.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/triangle/trianglefire.html |date=2005-03-16
* {{en}} [http://www.nyc.gov/html/lpc/downloads/pdf/reports/brown.pdf Brown Building] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120807052010/http://www.nyc.gov/html/lpc/downloads/pdf/reports/brown.pdf |date=2012-08-07
{{ORDENA:Incendi De La Fabrica Triangle}}
|