Crioaixecament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 44:
[[Imatge:Permafrost stone-rings hg.jpg|miniatura|dreta|Les lithalses parcialment foses i col·lapsades (túmuls que es troben al [[permafrost]]) han deixat estructures semblants a un anell a l'arxipèlag de [[Svalbard]]]]
El crioaixecament requereix un sòl susceptible a les gelades, un subministrament continu d'aigua a sota (un [[nivel freàtic]]) i temperatures de congelació, que penetrin al sòl. Els sòls susceptibles a les gelades són aquells amb mides de porus entre partícules i l'àrea de la superfície de les partícules que promouen el [[flux capil·lar]]. Els [[tipus de sòls]] llimosos i argilosos, que contenen partícules fines, són exemples de sòls susceptibles a les gelades. Moltes agències classifiquen els materials com a susceptibles a les gelades si el 10 per cent o més de partícules constituents passen per un tamís de 0,075 mm (núm. 200) o el 3 per cent o més passen per un tamís de 0,02 mm (núm. 635). Chamberlain va informar d'altres mètodes més directes per mesurar la susceptibilitat a les gelades.<ref>
{{ref-publicació |cognom=Chamberlain |nom=Edwin J. |publicació=Frost Susceptibility of Soil, Review of Index Tests |llengua=anglès |editor=Cold Regions Research and Engineering Laboratory |mes=desembre |any=1981 |lloc=Hanover, NH |id=ADA111752}}</ref> Basant-se en aquesta investigació, existeixen proves estàndard per determinar la susceptibilitat relativa a la debilitament de les gelades i el desgel dels sòls utilitzats en els sistemes de paviment, comparant la velocitat d'elevació i la relació de suport descongelat amb els valors d'un sistema de classificació establert per a sòls on la susceptibilitat a les gelades és incerta.<ref>{{Citationref-publicació |cognom=ASTM |nom=Subcommittee: D18.19 |publicació=Standard Test Methods for Frost Heave and Thaw Weakening Susceptibility of Soils |llengua=anbglès |obra=ASTM Book of Standards |volum=04 |exemplar=9 |any=2013 |url = http://www.astm.org/Standards/D5918.htm }}</ref>
{{Cite journal
| last = Chamberlain
| first = Edwin J.
| title = Frost Susceptibility of Soil, Review of Index Tests
| publisher = Cold Regions Research and Engineering Laboratory
| date = December 1981
| location = Hanover, NH
| id = ADA111752
}}
</ref> Basant-se en aquesta investigació, existeixen proves estàndard per determinar la susceptibilitat relativa a la debilitament de les gelades i el desgel dels sòls utilitzats en els sistemes de paviment, comparant la velocitat d'elevació i la relació de suport descongelat amb els valors d'un sistema de classificació establert per a sòls on la susceptibilitat a les gelades és incerta.<ref>{{Citation
| last = ASTM
| first = Subcommittee: D18.19
| title = Standard Test Methods for Frost Heave and Thaw Weakening Susceptibility of Soils
| journal = ASTM Book of Standards
| volume = 04
| issue = 9
| year = 2013
| url = http://www.astm.org/Standards/D5918.htm }}</ref>
 
Els sòls no susceptibles a les gelades poden ser massa densos per afavorir el flux d'aigua (baixa conductivitat hidràulica) o massa oberts en porositat per afavorir el flux capil·lar. Alguns exemples inclouen [[argila|argiles]] denses amb una mida de porus petita i, per tant, una conductivitat hidràulica baixa i [[sorra|sorres]] i [[grava|graves]] netes, que contenen petites quantitats de partícules fines i les mides de porus de les quals són massa obertes per promoure el flux capil·lar.<ref>{{ref-web |cognom=Muench |nom=Steve |títol=Pavement Interactive—Frost Action |llengua=anglès |data=6 de novembre de 2006 |url=http://pavementinteractive.org/index.php?title=Frost_Action |consulta=12 de gener de 2021}}</ref>
{{cite web
| last = Muench
| first = Steve
| title = Pavement Interactive—Frost Action
| date = 6 November 2006
| url = http://pavementinteractive.org/index.php?title=Frost_Action
| access-date = 2010-03-24
}}
</ref>
 
== Accidents geogràfics creats per les gelades ==
El crioaixecament crea relleus de sòls elevats en diverses geometries, inclosos cercles, polígons i franges, que es poden descriure com a [[palsa|palses]] en sòls rics en matèria orgànica, com la torba, o [[lithalsa]]<ref>{{ref-publicació |cognom= Pissart |nom1= A. |cognom1=Tilman |nom1= Sart |publicació=Palsas, lithalsas and remnants of these periglacial mounds. A progress report |llengua=anglès |obra=Progress in Physical Geography |volum=26 |exemplar=4 |pàgines=605–621 |any=2002 |doi=10.1191/0309133302pp354ra |s2cid=140583281}}</ref> en sòls més rics en minerals.<ref>{{ref-web |cognom=De Schutter |nom=Paul |títol=Palsas & Lithalsas |llengua=anglès |data=3 de desembre de 2005 |url=http://ougseurope.org/rockon/surface/palsas.asp |consulta=10 de març de 2010 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110727155718/http://ougseurope.org/rockon/surface/palsas.asp |arxiudata=27 de juliol de 2011}}</ref> La lithalsa pedregosa (túmuls aixecats) que es troben a l'arxipèlag de [[Svalbard]] en són un exemple. Els augments de gelades es produeixen a les regions alpines, fins i tot prop de l'[[equador]], tal com ho il·lustren les palses al [[mont Kenya]].<ref>
El crioaixecament crea relleus de sòls elevats en diverses geometries, inclosos cercles, polígons i franges, que es poden descriure com a [[palsa|palses]] en sòls rics en matèria orgànica, com la torba, o [[lithalsa]]<ref>
{{ref-publicació |cognom= Pissart |nom1= A. |cognom1=Tilman |nom1= Sart |publicació=Palsas, lithalsas and remnants of these periglacial mounds. A progress report |llengua=anglès |obra=Progress in Physical Geography |volum=26 |exemplar=4 |pàgines=605–621 |any=2002 |doi=10.1191/0309133302pp354ra |s2cid=140583281}}</ref> en sòls més rics en minerals.<ref>
{{ref-web |cognom=De Schutter |nom=Paul |títol=Palsas & Lithalsas |llengua=anglès |data=3 de desembre de 2005 |url=http://ougseurope.org/rockon/surface/palsas.asp |consulta=10 de març de 2010 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110727155718/http://ougseurope.org/rockon/surface/palsas.asp |arxiudata=27 de juliol de 2011}}</ref> La lithalsa pedregosa (túmuls aixecats) que es troben a l'arxipèlag de [[Svalbard]] en són un exemple. Els augments de gelades es produeixen a les regions alpines, fins i tot prop de l'[[equador]], tal com ho il·lustren les palses al [[mont Kenya]].<ref>
{{ref-llibre |cognom=Baker |nom=B. H. |títol=Geology of the Mount Kenya area; degree sheet 44 N.W. quarter (with coloured map) |llengua=anglès |any=1967 |editor=Geological Survey of Kenya |lloc=Nairobi}}</ref>