Agulla imperdible: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 3:
Una '''agulla imperdible''' (o simplement ''imperdible'') és un estri que conté una secció en forma de ganxo per a guardar-hi la seva punta, d'aquesta manera s'evita que s'obri i deixi de complir la seva funció i també es prevenen ferides accidentals en usar-lo en la [[roba]]. Feta del [[metall]] rígid però flexible, s'obre pressionant-ne costats paral·lels cap a dins. És segura perquè l'extremitat aguda de l'agulla resta protegida quan està tancada. S'utilitza per a subjectar la [[roba]] i altres tipus de tèxtils que no tenen cap dispositiu especial d'unió com ara [[Botó (roba)|botons]] o [[cremallera (mecanisme)|cremalleres]]. També s'usa per a realitzar una reparació provisional en cas d'algunes imperfeccions de la roba. L'imperdible punxa i passa a través de la superfície del material amb el seu extrem agut. Llavors, s'uneix i s'insereix en l'altre extrem blindat que manté l'objecte al seu lloc. Generalment està feta d'acer. L'agulla imperdible és forta, segura i molt duradora. Són molt comunes i barates n'hi ha de moltes mides i es fabriquen també en variants plàstiques. S'usa tant com [[complement]] de [[vestimenta]] com d'[[arracada]].
 
També es coneix com a ''agulla de seguretat'' o ''agulla tancadora'', ''agulla de travar/travadora'', ''agulla engafetadora'', ''agulla de dida'', ''agulla d'arquet'', ''agulla travessera'', ''agulla passsadora'' o ''gafa''.{{CN|data=2022}}
 
Les [[fíbula|fíbules]], d'origen [[micènic]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ridgeway |nom=William |títol=The Early Age of Greece |url=http://books.google.cat/books?id=kXA3AAAAIAAJ&pg=PA561&dq=Fibula+mycene&hl=ca&ei=7nSOTrT_AsSh0QWyrvkJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=The University Press |data=1901 |pàgines=p.561}}</ref> complien una comesa semblant al de les agulles imperdibles modernes. L'agulla imperdible va ser reinventada el juliol de [[1849]] per [[Walter Hunt]], qui va vendre la [[patent]] per 400 dòlars.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Klooster |nom=John W. |títol=Icons of invention: the makers of the modern world from Gutenberg to Gates |url=http://books.google.cat/books?id=WKuG-VIwID8C&pg=PA174&dq=Safety+pin+walter+hunt&hl=ca&ei=fXaOTtSTLeOW0QX5h6Uj&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=Safety%20pin%20walter%20hunt&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-Clio |data=2009 |pàgines=p.174}}</ref>