Miguel de los Santos de San Pedro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Granada (Andalusia), Felip IV de Castella |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 16:
Una vegada jurat el càrrec amb data de [[3 de febrer]] de [[1627]], el bisbe de Solsona romandrà a Barcelona fins al 1629, on hi treballarà de valent. Els bandolers tornaven a fer-se forts, ja que un virrei noble o militar sempre respon amb mà dura, en canvi el bisbe no tenia pas aquest poder i està preocupar per la situació, ja que la frontera francesa i la muntanya són un “viver de Bandolers”, com ell escriu a Madrid. Fins i tot va haver de dictar prohibició d’alguna festa religiosa, com la de l’any 1628 en honor a sant Narcís en la ciutat de Girona, ja que sempre aquestes concentracions de gent hi havia aldarulls.
Deixant aquest panorama no gens pacificat i si pot ser més embolicat del que havia trobat, Miguel Santos torna cap a Solsona, ja que el dia onze de Juny de 1629, va jurar el càrrec de virrei, el duc de Feria. Tornava cap a la tranquil·litat i la pau que dóna un lloc com Solsona, com ell mateix escriu en les seves memòries. Convocarà només al arribar un sínode dins la seva diòcesis entre tots els seus rectors i abats per tal de dotar la mitra de les lleis eclesiàstiques en
El bisbe Miguel Santos de Sanpedro va tenir un paper discret com a virrei de Catalunya en una època molt difícil, en què les divergències entre el rei i els diferents estaments catalans eren molt grans. No va tenir temps per a llimar-les. Com a bisbe va tenir un paper fonamental per la història de Solsona i del seu bisbat, ja que amb les seves grans dots com a organitzador i home de govern, va donar al bisbat la fisonomia territorial que ha tingut fins fa ben poc. Amb el seu tarannà, va perdre possessió de cada una de les parròquies de la diòcesis, va ésser el primer bisbe que va fer una visita pastoral completa a cadascun dels pobles que conformaven la seva diòcesis, va acabar amb les disputes entre la seva diòcesis i la d’[[Urgell]], va donar unes constitucions a aquesta mitra que durant molts anys l’han estat regint, pràcticament fins ben entrat el [[segle XIX]], i el seu treball va ésser bàsic perquè el bisbat es consolidés d’una manera definitiva; encara que el bisbat feia anys que s’havia creat hi ja havia tingut dos bisbes, és amb Miguel Santos quan la seva maquinària comença a rendir de ple.
| |||