República Socialista Soviètica del Kazakhstan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 83:
Comptava amb un [[Soviet Suprem]] de 430 diputats (205 kazakhs, 158 russos, 56 ucraïnesos i 8 d'altres nacionalitats). Fou l'ètnia que va perdre més efectius durant el període, ja que es calcula que entre el 1916 i el 1934 van morir 3.300.000 kazakhs (molts a la revolta del 1931, aixafada per la cavalleria de Budienni), i 1.300.000 més van marxar a l'exili, cosa que els reduirà en un terç. Molts d'ells eren clergues, empresonats i assassinats per les autoritats soviètiques en les campanyes antireligioses, en les quals tancaren les madrasses i les maktabs. El rus Goloixeskin, primer secretari, i U. Issàiev, president del [[Sovnàrkom]], eren partidaris de la línia dura per a acabar amb els ''beis'' i sovietitzar els ''auls''.
 
El 1936 fou executat el cap del soviet suprem, [[Nedirbai Aitàkov]], acusat de [[trotskisme]] i bukharinisme. I el 1938 ho seran I. Abdrakhmànov, cap del [[Kirrevkom]], U. Kulambetov i U. Isabajev, president i primer secretari del Partit, Ahmed Baitursun, [[Sakén Seiful·lin|S. Seiful·lin]], successor dels [[Alaix Ordà]] en el partit, i altres. Durant aquests anys moltes parts del país foren altament industrialitzades i amb estructures, encara que la col·lectivització del 1930-1940 li va costar la vida a un milió de kazakhs.{{CC|data=2022}}
 
El 1943 es frenà la pressió antireligiosa i es va establir la SADUM (Administració Eclesiàstica d'[[Àsia Central]] i Kazakhstan), de caràcter oficialista, per donar aparença d'independència religiosa als musulmans, que en la pràctica restava restringida.