Motivació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 16:
La motivació es pot estudiar en quatre fases<ref>Pintrich & Schunk (2006), ''Motivación en contextos educativos'', Pearson Prentice Hallm</ref>: el context, que forneix d'experiències al subjecte; el procés de [[cognició]], que el fa percebre la situació d'una manera determinada; la creença que es crea sobre la situació o tasca i per últim la conducta que manifesta.
Del context s'ha de considerar l'experiència prèvia amb situacions similars, per exemple si un nen ha tingut un moment de diversió llegint és més probable que tingui ganes de tornar a llegir que si s'ha avorrit, encara que l llibre variï. També s'ha de considerar l'actitud de l'entorn sobre aquella activitat: un encoratjament actua com a reforçador, el subjecte tendeix a estar més motivat per accions considerades bones pel seu grup social per tal d'aconseguir l'afecte dels altres i d'ajustar-se al patró de [[valor]]s imperant. No obstant això, en determinades situacions és justament la trangressió la que porta a actuar, com per exemple les conductes de risc dels adolescents. En aquest cas és la desaprovació i el desig de trencar la norma o diferenciar-se el que actua com a reforçador.
La ment llavors processa la informació disponible sobre la nova situació i la compara amb el conjunt de creences de què disposa. Aquestes creences tenen a veure amb l'[[autoconcepte]] (especialment sobre si es podrà realitzar exitosament o no determinada tasca en funció de les pròpies vàlues), les atribucions causals, els valors desitjables i l'escala de necessitats que experimenta el subjecte en aquell moment.
| |||