Joan Soler i Riber: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Format
Línia 6:
Joan Soler, per a aquesta tasca, seguí una metodologia similar a l'emprada per la Generalitat republicana en la [[Ponència de la divisió comarcal de Catalunya]]. Soler va fer un gran nombre d'enquestes a institucions i experts i també va fer-ne una recopilació estadística. Elaborà un mapa amb les àrees funcionals i de mercat d'un àmbit que abasta [[Catalunya]] (inclosa la [[Catalunya Nord]]), el [[País Valencià]] i les [[Illes Balears]], així com bona part d'[[Aragó]] (fins al [[Meridià de Greenwich]]) d'aquesta manera va tenir en compte la possible influència de les zones frontereres. En el cas de la comarcalització de la part catalanoparlant la seva proposta xoca amb la de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] (essencialment pel que fa a la [[Ribagorça]]).
 
Des dels inicis de la recerca, Soler sol·licità l'ajut del geògraf [[Enric Lluch i Martín]] per tal d'interpretar i projectar els resultats de les enquestes i també va cooperar ocasionalment l'escriptor valencià [[Joan Fuster i Ortells]].<ref>{{ref-web |url=http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720133a.htm |títol=Regions i comarques del País Valencià. Proposta de Joan Soler i Riber (1970) |consulta=1/1/2015 |editor=Societat Catalana de Geografia |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303183845/http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720133a.htm |arxiudata=2016-03-03 }}</ref> D'aquest treball, en part, en sorgí el mapa comarcal del País Valencià actual. Soler no respectava els límits provincials i sí els lingüístics, [[Comarques naturals del País Valencià|proposa per al País Valencià]] comarques, a les que va posar noms que no referissin a la capital,<ref>{{Ref-llibre |títol=El desarrollo territorial valenciano: Reflexiones en torno a sus claves |url=https://books.google.cat/books?id=zrv6AwAAQBAJ&pg=PA58&dq=Joan+Soler+i+Riber+1970&hl=ca&sa=X&ei=AOykVPH0FIr5apKugMAI&ved=0CCwQ6AEwAg#v=onepage&q=Joan%20Soler%20i%20Riber%201970&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2014 |pàgines=58-59 |isbn=843709545X}}</ref> i regions. Bé que no seria publicada en bloc fins al 1970 (''Nomenclàtor geogràfic del País Valencià'', opuscle aparegut anònimament), la proposta de Soler i Riber quant al País Valencià es popularitzà ràpidament en ésser aplicada a la GEC des de l'inici (1968) i assumida per altres obres emblemàtiques com ''L'estructura econòmica del País Valencià'' (Ed. 3i4, 1970), la segona edició del mapa dels Països Catalans d'Antoni Bescós (1971) i la ''Gran enciclopedia de la Región Valenciana'' (1r vol., 1972).
 
== Referències ==
Línia 14:
* [http://books.google.cat/books?hl=ca&id=k7hF_OFObu8C Enric Lluch i Martín l'obra escrita]
* {{ref-web |url=http://webs.racocatala.cat/eltalp/dtc13.htm|títol=La divisió administrativo-territorial de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}
* [http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720133a.htm Joan Soler i Riber (Societat Catalana de Geografia)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303183845/http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720133a.htm |date=2016-03-03 }}
 
{{ORDENA:Soler Riber, Joan}}