Xaddàdides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència. Trec plantilla que en demanava |
mCap resum de modificació |
||
Línia 12:
Abul Aswar, germà de Lashkari, va rebre el govern de Dvin el [[1022]] com emir vassall de Fadl I. El [[1044]] va conquistar, aliat als romans d'Orient, part del regne d'Ani, fortaleses que segons l'aliança s'havia de quedar, però que els romans d'Orient li van obligar a retornar el [[1046]]. L'any [[1049]] va enderrocar a son parent Anuixirvan de Gandja i va reunir altre cop els dos emirats. Casat amb una germana del rei [[David Anholin]], va tenir un fill de nom Ashot, però va lluitar sovint contra els armenis. El [[1054]] es va haver de declarar vassall de Toghrul Beg. Va morir el [[1067]] i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar al [[Xirvanxahs|xirvanxah]] Fariburz ben Salar. L'any següent el general eunuc Sawytigin (dels [[seljúcides]]) va anar a Arran i va trobar una família dividida però Fadl II ja tornava a governar. El [[1073]] el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats a l'Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk).
L'any [[1064]] el seljúcida [[Alp Arslan]] va entrar a Ani i probablement va donar el govern al xaddàdida Manushihr ben Abul Aswar que va morir potser el [[1118]]. Va governar també a Dvin fins al [[1104]]. Va combatre als [[ortúkides]] (Ilghazi de [[Mardin]]) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lleó vermell) de la regió al sud del [[llac Van]]. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgià David va ocupar Ani, però el seu fill Fadl III la va recuperar així com Dvin i Gandja. Va morir el [[1130]] i Ani va tornar als georgians el [[1161]], expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc després també van saquejar Dvin i Gandja. Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el [[1164]] i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) però el [[1174]] o [[1175]] els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Després d'això els xaddàdides van desaparèixer de la història.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Toumanoff |nom=Cyril |títol=Les dynasties de la Caucasie Chrétienne : de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: tables généalogiques et chronologiques |pàgines=109-112, 127 |lloc=Roma |editorial=[S.n.] |any=1990}}</ref>
== Llista d'emirs a Dvin i Gandja<ref name=":1">{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=L'Empire du Levant. Histoire de la question d'Orient, avec vingt et une cartes. |pàgines=158-160 |lloc=París |editorial=Payot |any=1979}}</ref><ref name=":0" /> ==
* Muhammad ben Shaddad (a Dvin) 951-954
* Lashkari ben Muhammad (a Gandja) 971-9
Línia 27:
* Annexió seljúcida 1075
== Llista d'emirs a Ani<ref name=":1" /><ref name=":0" /> ==
* Manushihr ben Abul Aswar 1064-1118 (a Dvin també fins al 1104)
* Abul Aswar Shawur II 1118 fins potser el 1122
| |||