Televisió terrestre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m FR
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Washington D.C. +Washington DC)
Línia 1:
{{FR}}
La '''Televisió analògica''' o '''Televisió terrestre''' és el mètode tradicional de lliurament de senyal de [[televisió]], per [[ona electromagnètica|ones radioelèctriques]] transmeses a través de l´[[espai]]. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de [[Washington D.C.DC]] el [[7 d'abril]] de [[1927]]. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per [[Westinghouse]] anomenat [[Stratovision]], no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió ([[CATV]]). El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va començar fins l'ús de [[Satèl·lit artificial|satèl·lits de comunicacions]] als anys 1960 i 1970.
 
Existeixen tres sistemes per la [[codificació]] en [[color]] en la transmisió de televisió analògica: el [[PAL]], el [[SECAM]] i el [[NTSC]]. Als [[Estats Units]] i gran part de la resta d'[[Amèrica del Nord]] també, la televisió terrestre sofria una transformació revolucionària amb la final acceptació de la norma [[NTSC]] perquè el televisors emetessin en color el [[1953]]. Més tard, l'[[Europa]] i la resta del món triaven entre el [[PAL]] el [[SECAM]] o adoptaven el NTSC.