Dona a l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 29222372 de 82.130.172.15 (Discussió)
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 11:
Per als antics egipcis, els nens eren el més important. En la família, la dona era la "propietària de la casa", a diferència de [[Antiga Grècia|l'antiga Grècia]] o [[Antiga Roma|Roma]], on el ''[[pater familias]] ''era l'home.
 
Pel que se sap, l'home i la dona egipcis eren iguals davant la llei -en contrast amb el dret grec i [[Dret romà|romà]], en què eren inferiors-. La dona soltera tenia autonomia jurídica, béns propis, que administrava ella mateixa, podent, per exemple, manejar la seva pròpia herència o estar al capdavant d'un negoci,<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Jacq|nom=Christian|títol=Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico.|edició=2a&nbsp; edició|llengua=castellà|data=2000|editorial=Planeta|pàgines=179-182|isbn=9788408036166}}</ref> com ara la dama Nenofer en l'[[Imperi Nou]], o també podien ser metgesses, com la dama [[Peseshet]] durant la [[dinastia IV]].
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Menna 005.jpg|miniatura|Escena de caça, tomba de [[Menna (escriba)|Menna]]]]
 
Línia 21:
 
El marit havia de garantir el benestar de l'esposa, incloent-hi, per descomptat, el pla material.<ref name=:0/> L'[[Escriba de l'antic Egipte|escriba]] Ani, en l'[[Imperi Nou]], aconsellava així el futur espòs:<blockquote>"Si ets savi, manté la teva casa, estima la teva dona, alimenta-la apropiadament, vesteix-la bé. Acaricia-la i compleix els seus desitjos. No siguis brutal; obtindràs més d'ella per la consideració que per la violència: si l'empenys, la casa va a l'aigua. Obre-li els braços, crida-la; demostra-li el teu amor."</blockquote>Per descomptat, les coses no sempre transcorrien de manera idíl·lica, i el [[divorci]] estava admès. Les causes de separació segons la documentació existent eren les mateixes que actualment: profund desacord, adulteri, desig de viure amb una altra persona, conflictes d'interès, infertilitat. Es donava per iniciativa d'un o altre cònjuge: si procedia, el marit havia de cedir una part dels béns a l'esposa; si era la dona qui prenia la iniciativa, ella hi tenia la mateixa obligació, però en una mesura menor. Tenia la possibilitat del recurs davant l'administració per a recuperar els béns de la llar, encara que aquesta no hagués intervingut en el matrimoni.<ref name=:0/> Podia guanyar el judici i casar-se de nou, com ho demostren els [[Papirs d'Elefantina|papirs arameus d'Elefantina]].
L'himne a [[Isis]] ([[papirs d'Oxirinc]], segle II&nbsp; aC) mostra aquesta igualtat de la dona i l'home, dirigint-se a la dea "l'honor del sexe femení":<blockquote>"[...] ets la propietària de la terra [...], tu has donat un poder a les dones igual al dels homes."</blockquote>També se la considerava companya del marit, i solia acompanyar-lo en múltiples ocasions a [[caça]]r i a [[pesca]]<nowiki/>r, agafats de la mà i, de vegades, exercia el paper de consellera, fins i tot en assumptes polítics.
 
Malauradament, la insistència dels moralistes egipcis a recordar a l'home els seus deures cap a les dones, fa suposar que no va ser estrany que, en la pràctica, els homes abusessin de la seva posició.
Línia 76:
[[Fitxer:Maler der Grabkammer der Nefertari 004.jpg|miniatura|Nefertari]]
 
No va ser estrany, a Egipte, veure les dones ascendir al tron, com va fer Hatshepsut, que va ocupar el lloc del seu nebot [[Tuthmosis III]], o la famosa [[Cleòpatra VII]] (69 a 30&nbsp; aC), que va expulsar el seu germà [[Ptolemeu XIII]] del tron. Va ser tan coneguda per la seva "bellesa" com pels seus amors successius amb [[Juli Cèsar]] i [[Marc Antoni]], i tots dos depenien d'ella per legitimar la seva coronació com a reis d'Egipte.
 
Les [[Reina-Faraó|reines faraones]] més conegudes són: