Anazarb: diferència entre les revisions

Sota domini persa i d'[[Alexandre el Gran]], es deia ''Cyndia'' (del nom de la muntanya, que en temps d'Alexandre s'utilitzava per a dipositar-hi tresors) i en temps dels selèucides es va dir ''Diocesarea'', però fou destruïda per un terratrèmol en temps de l'emperador romà [[Nerva]] i fou suposadament reconstruïda per un senador de nom Anazarbus que li va donar el seu nom; però això deu ser incorrecte, perquè abans del temps de Nerva ja apareixia amb el nom d'''Anazarb'' (en [[Plini el vell|Plini el Vell]], que esmenta els seus habitants com dioscòrides).

 

 

Cilícia va passar als musulmans al {{segle|VII|s}} i, amb aquesta, Anazarb. Despoblada i destruïda en les lluites frontereres, fou reconstruïda per [[Harun ar-Raixid]] el [[796]]. Els àrabs van confondre la part inicial del nom "''Ana''" per "''Ayn''" i li van dir '''''Ayn Zarba'''''. Harun ar-Raixid la va repoblar amb gent del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]]; el [[827]], [[Abd-Al·lah ibn Tàhir]], governador de les terres entre Rakka i [[Egipte]], hi va establir africans procedents d'Egipte. El [[835]], el califa [[al-Mútassim]] hi va establir gent de la tribu índia dels [[zott]], que just arribar foren atacats pels romans d'Orient; un nou atac romà d'Orient es va produir el [[855]], quan els zott foren capturats i portats a l'[[Imperi Romà d'Orient]] amb les seves famílies i propietats. L'any [[900]], l'eunuc Wasif que projectava passar d'Ayn Zarba a territori romà d'Orient, fou capturat al nord de la ciutat. En aquestos anys, era considerada una plaça de frontera (''thughur''), encara que des del [[796]] formava part del territori d'[[al-Awasim]].