Una de les primeres aplicacions de la tecnologia hàptica va ser en grans [[avions]] que utilitzen sistemes de [[servomecanisme|servomecanismes]] per operar superfícies de control.<ref>{{citeref-llibre |cognom=Loftin |nom=Lawrence K, Jr. web|url=httphttps://wwwntrs.avia-itnasa.comgov/actcitations/biblioteca/libri/PDF_Libri_By_Archive.org/MILITARY%20AVIATION/Quest%20for%20Performace%20-%20The%20Evolution%20of%20Modern%20Aircraft%20-%20Loftin%20L.K..pdf19850023776 |titletítol=Quest for Performance: The Evolution of Modern Aircraft |lastllengua=Loftin|first=Lawrenceanglès K, Jr.|dateany=1985 |websiteobra=NASA Scientific and Technical Information Branch |pagescapítol=Chapter 10 |access-dateconsulta=2019-07-1916 de gener de 2021}}</ref> En avions més lleugers sense [[Servomecanisme|servosistemes]], a mesura que l'avió s'acostava a una [[parada (vol)|parada]], els cops aerodinàmics (vibracions) se sentien als controls del pilot. Aquest va ser un avís útil d'una condició de vol perillosa. Els servosistemes tendeixen a ser "unidireccionals", és a dir, les forces externes aplicades [[aerodinàmica|aerodinàmicament]] a les superfícies de control no es perceben als controls, donant lloc a la manca d'aquesta important [[indicació sensorial]]. Aquest va ser un avís útil d'una condició de vol perillosa. Els servosistemes tendeixen a ser "unidireccionals", és a dir, les forces externes aplicades [[aerodinàmica|aerodinàmicament]] a les superfícies de control no es perceben als controls, donant lloc a la manca d'aquesta important [[indicació sensorial]]. Es mesura l'angle d'atac i, a mesura que s'acosta el punt crític de pèrdua, s'activa un [[vibrador de palanc]]a que simula la resposta d'un [[sistema de control]] més simple. Alternativament, es pot mesurar la servoforça i dirigir el senyal a un servosistema del control, també conegut com a "retroalimentació de força". La retroalimentació de força s'ha implementat experimentalment en algunes [[excavadora|excavadores]] i és útil quan s'excava material mixt com ara roques grans incrustades en llim o argila. Permet a l'operador "sentir" i evitar obstacles invisibles.<ref>{{Citeref-publicació journal|last1cognom=Morosi |first1nom=Federico |last2cognom2=Rossoni |first2nom2=Marco |last3cognom3=Caruso |first3nom3=Giandomenico |dateany=2019 |titlepublicació=Coordinated control paradigm for hydraulic excavator with haptic device |llengua=anglès |journalobra=Automation in Construction |language=en|volumevolum=105 |pagepàgina=102848 |doi=10.1016/j.autcon.2019.102848 |s2cid=191138728}}</ref>
A la dècada de 1960, [[Paul Bach-y-Rita]] va desenvolupar un sistema de substitució de visió utilitzant una matriu de 20x20 de barres metàl·liques que es podien aixecar i baixar, produint "punts" tàctils anàlegs als píxels d'una pantalla. Les persones assegudes en una cadira equipada amb aquest dispositiu podrien identificar imatges a partir del patró de punts marcats a les seves esquenes..<ref>{{Citeref-publicació journal|last1cognom=Bach-Y-Rita |first1nom=Paul |last2cognom2=Collins |first2nom2=Carter C.|last3cognom3=Saunders |first3nom3=Frank A.|last4cognom4=White |first4nom4=Benjamin |last5cognom5=Scadden |first5nom5=Lawrence |dateany=1969 |titlepublicació=Vision Substitution by Tactile Image Projection |journalllengua=Natureanglès |languageobra=enNature |volumevolum=221|issueexemplar=5184|pagespàgines=963–964 |doi=10.1038/221963a0 |issn=1476-4687 |pmid=5818337|bibcodebib code=1969Natur.221..963B |s2cid=4179427}}</ref>
La primera patent dels EUA per a un telèfon tàctil es va concedir a Thomas D. Shannon el 1973.<ref>{{cite ref-web |url=https://www.google.com/patents/US3780225?printsec=abstract#v=onepage&q&f=false |publishereditor=[[USPTO]] |datedata=18 Decemberde desembre de 1973 |titletítol=Patent US3780225 – Tactile communication attachment |access-datellengua=29anglès December|consulta=16 e gener de 20152021}}</ref> Un primer sistema de comunicació tàctil home-màquina va ser construït per [[A. Michael Noll]] a [[Bell Labs|Bell Telephone Laboratories, Inc.]] a principis de la dècada de 1970<ref>"Man-Machine Tactile Communication," ''SID Journal'', Vol. 1, No. 2, (July/August 1972), pp. 5–11.</ref> and a patent was issued for his invention in 1975.<ref>{{cite ref-web |titletítol=US Patent 3919691 – Tactile man-machine communication system |publishereditor=[[USPTO]] |datedata=11 Novemberde novembre de 1975 |url=https://www.google.com/patents/US3919691?printsec=abstract#v=onepage&q&f=false|access-date|consulta=2916 Decembere gener de 20152021}}</ref>
[[Fitxer:Aura-Interactor-force-feedback-vest.jpg|miniatura|Aura Interactor vest|alt=A photo of an Aura Interactor vest|left]]In 1994, the [[Aura Interactor]] vest was developed.<ref>{{cite web|url=https://www.baltimoresun.com/news/bs-xpm-1994-08-27-1994239088-story.html|title=Electronic vest adds a chest full of thrills to video games|last=Chen|first=Howard Henry|website=baltimoresun.com|language=en-US|access-date=2019-07-19}}</ref> L'armilla és un dispositiu portàtil de retroalimentació de força que monitoritza un senyal d'àudio i utilitza tecnologia d'actuador electromagnètic per convertir les ones sonores greus en vibracions que poden representar accions com un cop de puny o una puntada de peu. L'armilla es connecta a la sortida d'àudio d'un equip estèreo, televisor o [[gravadora de videocassets|VCR]] i el senyal d'àudio es reprodueix a través d'un altaveu integrat a l'armilla.
