Amalaric: diferència entre les revisions

Se sap que Teodoric exigia als visigots el pagament d'un tribut en gra que servia per proveir a Roma. A canvi lliurava al regne visigot un donatiu anual. Encara que els impostos recaptats eren importants, Teodoric va exigir que augmentessin fins a aconseguir els nivells d'Euric i Alaric II (que governaven sobre un territori major). Es van produir diversos actes injustos dels recaptadors normals (''exactores'') i dels recaptadors d'impostos endarrerits (''compulsores''), i es va fer habitual l'ús de pesos falsejats per mesurar els grans lliurats. Les rendes dels dominis reals van ser augmentades en excés. Els drets duaners arribaren a un nivell exagerat. A la mateixa època se sap que els homicidis eren bastant corrents i que la situació general era poc estable.

 

 

Cap a fins del seu regnat Teodoric va nomenar comandant militar a l'ostrogot Teudis, que estava casat amb una dama hispano-romana de gran riquesa (podia mantenir un exèrcit privat d'uns mil homes), gràcies a la qual cosa Teudis va governar de fet el país al seu caprici, si bé no va descuidar trametre a Itàlia el tribut anual.

A la mort de Teodoric el [[526]], Amalaric, ja major d'edat, va assolir el poder pel seu compte. Les relacions amb els francs van tornar a la normalitat i Amalaric es va casar amb la princesa Clotilde, filla del rei franc [[Clodoveu]].

 

 

Amalaric va signar un tractat amb [[Atalaric]], nét i successor de Teodoric a Itàlia, en virtut del qual es van fixar els límits dels dos regnes i es va anul·lar el tribut visigot als ostrogots, i la subvenció d'aquests a aquells. El tresor real visigot li va ser reintegrat. En virtut dels acords amb els ostrogots es van fixar definitivament els límits de la província Narbonense (''Gallia Narbonensis''), anomenada també Septimània o Gàl·lia.