Armand de Fluvià i Escorsa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Afegeixo informació sobre el càrrec a la Generalitat de Catalunya. Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 13:
El 1953 formà part del grup monàrquic [[Joventut Espanyola d'Acció]] (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme polític, participà en [[La Caputxinada]] i fins al 1969 formà part del secretariat polític de [[Joan d'Espanya|Joan de Borbó]], [[comte de Barcelona]],<ref name="Sàpiens"/> però es decantà per l'independentisme català<ref>[http://www.armanddefluvia.com/ Web oficial d'Armand de Fluvià]</ref> i la defensa dels drets dels homosexuals.<ref name="Sàpiens"/> El 1976 ingressà a [[Convergència Socialista de Catalunya]] (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de [[Nacionalistes d'Esquerra]] (Nd'E) i el 1985 de la seva escissió [[Moviment d'Esquerra Nacionalista]] (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la [[Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes]].
El 1970, encara en la clandestinitat, va fundar el [[Movimiento Español de Liberación Homosexual]] (MELH), el 1974 donà un curs d'antropologia sexual a la [[Universitat Catalana d'Estiu]], fou fundador i primer secretari general del [[Front d'Alliberament Gai de Catalunya]], i fou president de l'[[Casal Lambda|Institut Lambda]]. El dia 25 de març de 1991, el President [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]] va crear el càrrec d'Assessor d'Heràldica i Genealogia, dependent del Departament de Presidència, i va nomenar per exercir-lo Armand de Fluvià. A la pràctica, això significava nomenar-lo [[Rei d’Armes]] de Catalunya, és a dir, un expert heraldista responsable del registre dels blasons, principalment cívics però també gentilicis, i la formació dels nous que s'anessin concedint, vigilant que respectéssin les lleis heràldiques.<ref name="ICGENHER">{{citar web |url=https://icgenher.cat/?p=2078 |títol=16 d'octubre de 2021. 90 anys d'Armand de Fluvià |consulta=20/1/2022 |data=16/10/2021 |editor=Institució Catalana de Genealogia i Heràldica}}</ref> Una de les seves funcions amb més impacte a la societat fou informar els projectes de nous escuts i banderes locals que els ajuntaments presentaven a la Generalitat. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogràfic i documental a la [[Generalitat de Catalunya]],<ref name="Sàpiens"/> alhora que s'oposà al canvi de símbols heràldics aprovats per l'[[Ajuntament de Barcelona]].
El 24 d'octubre del 2007 va fundar la [[Institució Catalana de Genealogia i Heràldica]] (ICGenHer) i actualment n'és el president.<ref name="Sàpiens"/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Ericsson|nom=Paula|article=“Vaig estar a la presó dues vegades per monàrquic”|publicació=La Mira|url=https://www.lamira.cat/persones/1065/vaig-estar-a-la-preso-dues-vegades-per-monarquic}}</ref>
|