Revisió del 20:52, 6 ago 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.548 edits m Format d'imatges Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 15:34, 21 gen 2022 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.548 edits m Puntuació Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Intaglio_printing.png\|miniatura\|Talla dolça o ''intaglio.'']] [[Fitxer:The_Rake's_Progress_8.jpg\|miniatura\|L'interior de Bedlam de [[William Hogarth]] .]] El '''gravat al burí''', '''talla dolça''' <ref>{{Ref-web\|url=http://personal.telefonica.terra.es/web/tallergrabado/buril.htm\|títol=Buril o talla dulce\|consulta=2009\|arxiuurl=https://archive.is/20130106173815/http://personal.telefonica.terra.es/web/tallergrabado/buril.htm\|arxiudata= 6 de gener de 2013}}</ref> o '''intaglio''', és una tècnica de [[Rotogravat\|gravat en relleu]] en la qual es dibuixa sobre una planxa de [[metall]] excavant línies sobre una matriu ajudant-exclusivament d'un [[burí]] ; eina composta d'un mànec en el que, en el seu extrem, s'ha subjectat una peça allargada, de metall, amb forma de cilindre a què se li han excavat dues cares que es tallen en una aresta i s'han afilat en [[Bisel\|bisell]] . Més que una tècnica, és una manera d'entendre el [[gravat]] calcogràfic, pròpia dels segles XVII i XVIII a Europa. == Procés == Línia 9: == Descripció == [[Fitxer:Rembrandt_The_Hundred_Guilder_Print.jpg\|miniatura\|[[Punta seca\|Gravat a punta seca]] de [[Rembrandt van Rijn\|Rembrandt]] .]]El burí recorda en la seva forma a un [[arada]], i el gravador l'utilitza d'una manera semblant; fent solcs sobre la planxa, de manera que com més gran és la pressió que exerceix, aconsegueix realitzar una incisió més profunda sobre ella, el que provocarà que s'allotgi després una major quantitat de [[tinta]] . Els solcs produïts pel burí retindran la tinta que posteriorment passarà al [[paper]] durant la impressió mitjançant en el tòrcul o premsa.<ref name="RBA">{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte I\|lloc=Barcelona\|editorial=Spes Editorial SL (RBA)\|any=2003\|isbn=84-8332-390-7\|pàgina=p.77\|consulta=23 de novembre de 2014}}</ref> Es diferencia del gravat de [[punta seca]] en què allò que reté la tinta és un solc, no una rebava com en el cas del fet a punta seca, de manera que la durada de la planxa és més gran. A més a més les qualitats que produeix són diferents, les línies són més nítides i modulades. Línia 15: Es parteix d'un gravat a l'[[aiguafort]] matisant-després amb burí per obtenir tons amb exquisides modulacions incidint més o menys profundament sobre els traços d'aiguafort. És una tècnica summament treballosa, que exigeix una perfecta planificació i un llarg ofici per obtenir resultats professionals. Les estampes realitzades segons la talla dolça tenen un aspecte característic, que en bona part prové de la utilització més o menys ortodoxa de la teoria dels traços, que permetia traduir cada to de gris d'un dibuix o cada color d'un quadre copiat amb sorprenent delicadesa creuant línies en angles normalitzats. Entre els gravats realitzats pels tallers professionals de llavors destaquen sobretot les còpies de quadres de col·leccions, com les magnífiques còpies de [[Diego Velázquez\|Velázquez]] que es poden trobar a la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Calcografía Nacional]] d' [[Espanya]] . Es pot reconèixer un gravat de talla dolça per la seva típica textura de rombes, un aspecte polit i treballat i per la modulació dels traços en veure l'estampa molt augmentada.

Gravat al burí: diferència entre les revisions