Batalla de Chacabuco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -corressin +correguessin |
m bot: -al matí següent +l'endemà al matí |
||
Línia 7:
El [[17 de gener]] de 1817 va partir amb aquesta força i va començar la travessia dels Andes. Una planificació acurada per la seva banda havia fet que les forces reialistes a Xile fossin desplegades per fer front a amenaces que no existien, i la seva travessia no va tenir oposició. No obstant això, l'Exèrcit dels Andes (com es deia la força de San Martín) va patir grans pèrdues durant la travessia, perdent fins a un terç dels seus homes i més de la meitat dels seus cavalls. San Martín es va trobar aliat amb el patriota xilè [[Bernardo O'Higgins]], que comandava el seu propi exèrcit.
Els reialistes es van precipitar cap al nord en resposta a la seva aproximació, i una força d'uns 1.500 al comandament del brigadier Rafael Maroto va bloquejar l'avanç de San Martín a una vall anomenada Chacabuco, prop de Santiago. Davant la desintegració de les forces reialistes, Maroto va proposar abandonar la capital i retirar-se cap al sud, on podrien resistir i obtenir recursos per a una nova campanya. La conferència militar convocada pel governador reial mariscal de camp [[Casimiro Marcó del Pont]] el [[8 de febrer]] va adoptar l'estratègia de Maroto, però l'endemà al matí
La nit abans de l'enfrontament, [[Antonio de Quintanilla]], que després es distingiria extraordinàriament en la defensa de Chiloé, va confiar a un altre funcionari espanyol la seva opinió sobre l'estratègia mal escollida: Dada la posició dels insurgents, les forces reialistes haurien de retirar-se unes poques llegües cap als turons de Colina. "Maroto va escoltar aquesta conversa des d'una cambra propera i no va poder o es va negar a escoltar-me a causa del seu orgull i auto-importància, va trucar a un assistent amb la seva notòria veu ronca i va proclamar un decret general sota pena de mort, a qui li suggerís una retirada".
| |||