Nacionalanarquisme: diferència entre les revisions

El '''Nacional-anarquisme''' és una ideologia [[Dreta|dretana]] <ref name="Griffin 2003">{{Harvnb|Griffin|2003}}.</ref> <ref name="BlackSun">{{Harvnb|Goodrick-Clarke|2003}}.</ref> <ref name="Sykes 2005">{{Harvnb|Sykes|2005}}.</ref> <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> i [[Nacionalisme|nacionalista]] que advoca pel [[Segregació racial|separatisme racial]], nacionalisme racial, etnonacionalisme i puresa racial. <ref name="Macklin 2005" /> <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref> <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> Els nacional-anarquistes afirmen [[Sincretisme polític|sincretitzar]] el nacionalisme ètnic neotribal amb l'[[anarquisme filosòfic]], principalment en el seu suport a una societat sense estat mentre rebutgen la filosofia social [[Anarquisme|anarquista.]] <ref name="Macklin 2005" /> <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Sanchez 2009" /> La principal innovació ideològica del nacional-anarquisme és el seu anti-estat i [[Ultranacionalisme palingenètic|ultranacionalisme palingenèsic]]. <ref name="Griffin 2003" /> Els nacional-anarquistes defensen [[Comunitat|comunitats]] homogènies en lloc de l'[[Estat nació|estat-nació]]. Afirmen que els de diferents [[Ètnia|grups ètnics]] o [[Raça (classificació d'éssers humans)|racials]] serien lliures de desenvolupar-se per [[Separatisme|separat]] a les seves pròpies [[Tribu (antropologia)|comunes tribals]] alhora que s'esforcen per ser políticament [[Meritocràcia|meritocràtics]], econòmicament no [[Capitalisme|capitalistes]], ecològicament [[Sostenibilitat|sostenibles]] i socialment i culturalment tradicionals. <ref name="Macklin 2005" /> <ref name="Sanchez 2009" />

Tot i que el terme ''nacional-anarquisme'' es remunta a la dècada de 1920, el moviment nacional-anarquista contemporani ha estat proposat des de finals de la dècada de 1990 per l'activista polític britànic Troy Southgate, que el posiciona com "[[Tercera posició|més enllà d'esquerra i dreta]]". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Els estudiosos que han estudiat el nacional-anarquisme conclouen que representa una evolució més en el pensament de la dreta radical més que una dimensió completament nova en l'espectre polític. <ref name="Griffin 2003">{{Harvnb|Griffin|2003}}.</ref> <ref name="BlackSun">{{Harvnb|Goodrick-Clarke|2003}}.</ref> <ref name="Sykes 2005">{{Harvnb|Sykes|2005}}.</ref> El nacionalanarquisme és considerat pels anarquistes com un canvi de marca del [[feixisme]] i un [[oxímoron]] a causa de la contradicció inherent de la filosofia anarquista de [[Antifeixisme|l'antifeixisme]], l'oposició a la [[jerarquia]] i el suport a la [[Igualitarisme|igualtat]] universal entre les diferents nacionalitats com a incompatibles amb la idea d'una síntesi entre anarquisme i feixisme. <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> <ref name="Ross 2014">{{Harvnb|Ross|2014}}.</ref>

El nacional-anarquisme ha suscitat l'escepticisme i l'hostilitat total dels crítics [[Esquerra|tant d'esquerra]] com d'[[Ultradreta|extrema dreta.]] <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref> <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> Els crítics acusen els nacional-anarquistes de ser etnonacionalistes que promouen una forma [[Comunitarisme|comunitària]] i [[Racisme científic|racialista]] de separatisme ètnic i racial mentre "volen" el militant chic d'anomenar-se ''anarquistes'' sense bagatge històric i filosòfic que es diria que ha d'acompanyar aquesta reivindicació, inclosa la [[Antiracisme|la]] [[Igualitarisme|filosofia anarquista igualitària]] antiracista i les contribucions dels anarquistes jueus. <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Sanchez 2009" /> Alguns estudiosos són escèptics que la implementació de l'anarquisme nacional donaria lloc a una expansió de la llibertat i la descriuen com un antiestatisme [[Autoritarisme|autoritari]] que donaria lloc a autoritarisme i opressió, només a menor escala. <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref>

El terme ''nacional-anarquista'' es remunta a la dècada de 1920, quan Helmut Franke, un escriptor conservador alemany, el va utilitzar per descriure la seva posició política. No obstant això, serien els escrits d'altres membres del moviment revolucionari conservador com [[Ernst Jünger]] els que més tard aportarien la base filosòfica del moviment nacional-anarquista contemporani. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Keith Preston, una influència en el moviment nacional-anarquista nord-americà, "combina influències basades als Estats Units" com ara "moviments llibertaris, de [[Dreta cristiana|dretes cristians]], [[Neonazisme|neonazis]] i patriotes als Estats Units" amb idees extretes de la tradició europea de la Nova Dreta, una [[Descentralització|branca "descentralista de]] [[dreta]]" del "[[Feixisme italià|feixisme clàssic]]" i del moviment revolucionari conservador alemany dels anys 20 i 30, les figures del qual "van influir, però majoritàriament es van situar fora del [[Nazisme|moviment nazi]]". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref>

A mitjans dels anys noranta, Troy Southgate, antic membre del [[National Front|Front Nacional]] d'extrema dreta britànic i fundador de la Tercera Posició Internacional, va començar a allunyar-se de l'[[Strasserisme|estrasserisme]] i el [[distributisme]] catòlic cap a l'anarquia postesquerra i l'[[Ecoanarquisme|anarquisme verd]] [[Anarcoprimitivisme|primitivista]] articulat en Richard al llibre de Hunt de 1997 ''To End Poverty: The Starvation of the Periphery by the Core''. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Tanmateix, Southgate va fusionar la seva [[ideologia]] amb el conservadorisme tradicionalista radical de l'esoterista italià [[Julius Evola]] i l'etnopluralisme i el [[Nacionalisme europeu|nacionalisme paneuropeu]] del filòsof francès de la Nouvelle Droite [[Alain de Benoist]] per crear una nova forma de [[Nacional-revolucionari|nacionalisme revolucionari]] anomenada "nacional-anarquisme". <ref name="Macklin 2005" />

Graham D. Macklin escriu que, tot i que "[a] primera vista, la 'total bogeria' d'aquest incongruent sincretisme ideològic podria ser descartada com una mica més que un intent quixotec de clavar una clavilla quadrada en un forat rodó o un acte entremaliat del dadaisme feixista'", l'anarquisme nacional "apareix com una de les moltes respostes grupals a la globalització, l'antipatia popular cap a la qual Southgate va tractar d'aprofitar alineant la NRF amb el ressorgiment de l'anarquisme del qual s'atribuïa els herois i les consignes, i les crítiques sofisticades d'aquest a les institucions capitalistes globals i el poder de l'estat absorvit i, en el cas de l'artista anarquista Clifford Harper, de les imatges evocadores del qual es va apropiar indegudament". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref>

Southgate va afirmar que el seu desig d'una "Anglaterra monoracial" no era "racista" i que va buscar "l'etnopluralisme (és a dir, l'apartheid racial) per defensar la cultura blanca indígena de la "mort" de la societat multiracial". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> En afirmar que defensava la "diversitat humana", Southgate "va defensar la repatriació "humana" i la reordenació del món segons blocs de colors segregats per raça" i "una política radical de descentralització econòmica i política" en què les regions del Regne Unit "estaven" governant-se segons els principis econòmics del distributisme catòlic i un esquema de redistribució de la riquesa modelat en el sistema de gremis medieval. El consegüent creixement de l'empresa privada i la propietat comuna dels mitjans de producció posaria fi a la "guerra de classes" i, per tant, la raó de ser del marxisme, i també fomentaria una economia nacionalista orgànica aïllada de la intervenció "estrangera". <ref name="Macklin 2005" /> Políticament, "les regions es regirien pel concepte de 'govern popular' exaltat per Gaddafi. La consegüent restauració de la llibertat econòmica i política restabliria el vincle entre "sang i terra" que permetria a la gent superar l'"onada de maldat i brutícia liberal que ara arrasa tot el nostre continent". Es mantindria la "llei natural" i es prohibiria l'avortament, la barreja de races i l'homosexualitat". <ref name="Macklin 2005" />

Sobre la visió de Southgate de la cultura occidental, Graham D. Macklin escriu que està "saturat d'un profund pessimisme temperat per la creença optimista que només amb 'una derrota completa i absoluta' es pot eliminar el materialisme tebi i substituir-lo per l'"edat daurada" de la tradició "Evoliana", amb un retorn dels gibbelins de l'Edat Mitjana o l'"imperi medieval" del Sacre Imperi Romanogermànic abans que s'enfonsés en la "lluita interna" i les "travessies imperialistes" de l'estat-nació". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> El desig de Southgate "de crear una ''identitat völkisch'' descentralitzada té les seves arrels en el ferment ideològic que s'apoderava de ''National Front News'' i ''Nationalism Today'' als anys vuitanta". <ref name="Macklin 2005" />

El 1998, inspirat en els conceptes de soldat polític i resistència sense líders, Southgate va formar la National Revolutionary Faction (NRF) com un sistema de cèl·lules clandestines de revolucionaris professionals que conspiraven per enderrocar l'estat britànic. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> L'NRF va subratllar que es tractava d'una "estratègia altament militant" i va aconsellar que alguns membres només podrien finançar l'organització. <ref>Quote taken from the NRF website. See {{Harvnb|Macklin|2005}} for a discussion of the NRF's membership structure.</ref> Southgate afirma que la NRF va participar en protestes contra la [[vivisecció]] l'agost de 2000 al costat dels sabotejadors de caça i el [[Front d'Alliberament Animal]] seguint una estratègia d'entrisme, <ref name="Macklin 2005" /> <ref>{{Harvnb|Goodrick-Clarke|2003}}</ref> però la seva única acció pública coneguda sota el nom nacional-anarquista va ser la de celebrar una fira d'heretges anarquistes l'octubre de 2000 en la qual van participar diversos grups marginals. Després que una coalició d'[[Antifeixisme|antifeixistes]] i anarquistes verds bloquegés la celebració de tres esdeveniments més el 2001, Southgate i la NRF van abandonar aquesta estratègia i es van retirar a difondre les seves idees en [[Fòrum (Internet)|fòrums d'Internet]]. <ref name="Griffin 2003">{{Harvnb|Griffin|2003}}.</ref> <ref name="Macklin 2005" /> L'NRF feia temps que era conscient del poder de difusió d'Internet que li proporcionava un abast i una influència fins ara no disponibles per a la dreta grupuscular. <ref>{{Harvnb|Whine|1999}}.</ref> Encara que Southgate va dissoldre el grup el 2003, la NRF es va convertir en part de la dreta radical euro-americana, una comunitat virtual de l'extrema dreta europea i americana que busca establir un nou [[pannacionalisme]] i etnoreligió amb la identitat de totes les persones que creuen que pertanyen a la "[[Raça ària]]". <ref name="BlackSun">{{Harvnb|Goodrick-Clarke|2003}}.</ref>

Poc després, Southgate i altres associats de NRF es van involucrar amb ''Synthesis'', la revista en línia d'un fòrum anomenat ''Cercle de la Rose Noire'' que buscava una fusió d'antiestatisme, metapolítica i [[ocultisme]] amb les preocupacions contemporànies dels [[Moviment ecologista|moviments ambientals]] i de justícia global. Mitjançant les subcultures musicals ([[black metal]] i [[Neofolk|escenes musicals neofolk]]) i la creació de zones autònomes permanents per a les ''comunes neovölkisch'', els nacional-anarquistes esperaven difondre les seves idees subversives a tota la societat per assolir [[Hegemonia cultural|l'hegemonia cultural]]. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> La idea nacional-anarquista s'estengué llavors arreu del món a través d'Internet, amb l'ajuda de grups com el Thule-Seminar que va crear llocs web als anys noranta. <ref>{{Harvnb|Dahl|1999}}.</ref> Als Estats Units només s'establiren però alguns llocs web, i no hi hagué una tendència a un augment constant. <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref>

El nord-americà Keith Preston, és company de viatge del moviment anarquista nacional que promou un [[Autoritarisme|autoritari]] antiestatista "síntesi eclèctica" anomenada "[[Panarquisme|anarco-pluralisme]]" i advocant per "una aliança revolucionària dels llibertaris d'esquerra i dreta contra l'imperialisme nord-americà i l'estat", <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> argumenta que malgrat l' antiamericanisme dels nacional-anarquistes europeus i el patriotisme dels paleoconservadors nord-americans, els ideals clàssics americans de la democràcia jeffersoniana són conciliables amb el nacional-anarquisme a causa dels seus valors comuns, és a dir, [[agrarisme]] [[Localisme|, localisme]], [[regionalisme]] i valors tradicionals . <ref name="ARV">{{Harvnb|Preston|2003}}.</ref> L'oposició de Preston a l'opressió està vinculada només a l'estat, argumentant que "l'estat és una força única per a la destrucció". <ref name="Lyons 2011" /> A ''The Thoughts That Guide Me: A Personal Reflection'' (2005), Preston va escriure que "el que defenso no és tant l'anarquista com l'"anarca", l'individu superior que, per pura força de voluntat, s'eleva per sobre del ramat desafiant i menyspreant tant les ovelles com els seus amos". <ref name="Lyons 2011" /> Preston és descrit com "la força en moviment darrere" del lloc web antiestatal Attack the System i de la American Revolutionary Vanguard, la seva organització afiliada". <ref name="Lyons 2011" />

Segons Matthew N. Lyons, “la relació de Preston amb el [[feixisme]] és molt més propera del que ell reconeix. Tot i que no té l'impuls del feixisme per imposar una única visió ideològica a totes les esferes de la societat, ofereix una forma estretament relacionada de populisme revolucionari de dreta. Per sobre de tot, Preston i els seus aliats de dretes encarnen el principal perill associat al feixisme: avançar-se a l'esquerra radical com a principal força d'oposició revolucionària". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> Lyons descriu Preston com "un escriptor intel·ligent i prolífic" que s'ha "consolidat durant l'última dècada com una veu respectada en els cercles llibertaris, paleoconservadors i de la '[[dreta alternativa]]<nowiki/>'", per tant, "d'alguna manera encara més perillós" perquè "representa una reelaboració sofisticada de la política d'extrema dreta que és flexible, inclusiva i apel·la a valors generalitzats com ara 'viure i deixar viure'", amb el potencial de crear un pont que és diferent de la majoria de les ideologies d'extrema dreta entre les anarquistes i "una gran varietat de corrents de dretes com els nacionalistes blancs, els grups patriotes / [[Dreta cristiana|milícies, les dretanes cristianes]], [...] i fins i tot alguns [[Anarquisme social|anarquistes d'esquerra]], els bioregionalistes / [[Ambientòleg|ecologistes]] liberals i els [[Nacionalisme|nacionalistes]] de grups de color". <ref name="Lyons 2011" />

Tot i que reivindica "moltes idees d'esquerra en la seva filosofia política i aparentment encara està en contacte amb alguns esquerrans reals", a diferència d'altres [[Ultradreta|ultradretans]] que defensen la [[Tercera posició|Tercera Posició]], Lyons descriu Preston com un "antic anarquista d'esquerra", argumentant que la seva política "són fonamentalment de dretes amb una brillantor d'esquerres". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> Tot i que defensa la seva opció de "col·laborar amb [[Racisme científic|racistes]] i [[Teocràcia|teòcrates]]", Preston ha demanat, no obstant això, "una purga, si no un pogrom total" en un esforç "per impulsar els blancs, les [[Anarcofeminisme|feministes]] i els activistes [[Anarquisme queer|queer]] antiracistes del moviment anarquista" per "atreure més joves rebels a les nostres files", encara que Preston va afirmar més tard que els crítics s'havien pres aquesta afirmació "massa seriosament". <ref name="Lyons 2011" /> Lyons descriu Preston com "un individualista que no defensa directament el determinisme racial i el separatisme dels seus amics els nacional-anarquistes". <ref name="Lyons 2011" /> Lyons descriu que la crida de Preston a una estratègia "pansecessionista" es basa en "una coalició d'aquells de tot l'espectre polític que volen crear enclavaments polítics separats i autogovernats lliures" del govern nord-americà i del control imperialista. Lyons inclou "marxistes-leninistes, [[Supremacisme blanc|separatistes blancs]], llibertaris, neoconfederats, activistes [[Drets dels pobles indígenes|pels drets indígenes]] [[Dreta cristiana|, dretans cristians]] [[Islamisme polític|, derechistes islàmics]], [[Ecologisme radical|militants ecologistes]] i [[Judaisme ortodox|jueus ortodoxos]] [[Antisionisme|antisionistes]]" com a "una àmplia gamma de socis potencials" per a la "pantalla" de Preston i la seva estratègia secessionista. <ref name="Lyons 2011" />

Preston adopta una [[Conservadorisme|visió conservadora]] de la naturalesa humana i la societat, els principis de la qual inclouen "la desigualtat natural de les persones tant a nivell individual com col·lectiu, [i] la inevitabilitat i la legitimitat de l'alteritat". Preston es descriu com a "durament crític amb [[Igualitarisme|l'igualitarisme]] i l'universalisme [[Esquerra|de l'esquerra]]. En canvi, ofereix una [[Elitisme|filosofia elitista]] i antihumanista que es fa ressò de [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Friedrich Nietzsche]], [[Ernst Jünger]] i [[Ayn Rand]]". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> Tot i que afirma que seria un error "veure l'elitisme de Preston com una màscara de fanatisme contra qualsevol grup específic de persones", Lyons argumenta que "els prejudicis estàndard de la dreta s'introdueixen periòdicament a la seva prosa". <ref name="Lyons 2011" /> Lyons afirma que "Preston només reconeix l'[[opressió]] per raça, gènere, sexualitat o altres factors en la mesura que aquests siguin promoguts directament per l'estat, particularment mitjançant la [[discriminació]] legal i formal contra grups específics de persones", ignorant o banalitzant "la densa xarxa d'institucions i relacions opressores que existeixen fora de l'estat i, de vegades, en oposició a aquest". <ref name="Lyons 2011" />

Segons Lyons, "són aquests sistemes d'opressió basats en la societat, no [[Intervencionisme|la intervenció de l'estat]], els que perpetuen les [[Desigualtat econòmica|disparitats]] dramàtiques de riquesa entre els blancs i les persones de color, [[Violència domèstica|la violència domèstica]] generalitzada que s'apunta de manera aclaparadora a les dones i les taxes de suïcidi molt més altes entre [[LGTB|els]] adolescents LGBT que adolescents heterosexuals, entre molts altres exemples". Lyons argumenta, a més, que el simple fet de "desmantellar l'estat central no abolirà altres sistemes d'opressió. Simplement, crearà un buit de poder on puguin funcionar d'una manera més fragmentada i no regulada. Aquesta és una recepta per al [[Senyor de la guerra|senyor]] de la guerra, una societat caòtica on qualsevol persona amb prou força física pot fer les regles". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> En contrast amb Preston, Lyons conclou que "[l']autoritarisme no requereix un gran [[Centralisme|estat centralitzat]], sinó que pot operar a qualsevol escala, com ara una regió, un barri o una família. Sense cap programa d'alliberament excepte acabar amb el gran govern, el pan-secessionisme", tal com defensaven els nacional-anarquistes com Preston, "fomentaria moltes societats autoritàries a menor escala". <ref name="Lyons 2011" />

El concepte revolucionari conservador de l'anarquisme tal com l'articula el filòsof alemany [[Ernst Jünger]] és fonamental per al nacional-anarquisme. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Els nacional-anarquistes subratllen que el "nacionalisme artificial" de l'[[Estat nació|estat-nació]] al qual diuen oposar-se s'ha de distingir del "nacionalisme natural" primordial ''del poble (volk'') que creuen que en les seves expressions més coherents és un rebuig legítim de les dues dominacions estrangeres ([[imperialisme]]) i dominació interna ([[estatisme]]). Els nacional-anarquistes veuen el "capitalisme global americà", el [[consumisme]], la [[globalització]], la [[immigració]], el [[liberalisme]], el [[materialisme]], la modernitat, el [[multiculturalisme]], el multiracialisme i el [[neoliberalisme]] com les principals causes del declivi social de les [[Nació|nacions]] i la identitat cultural. <ref name="Macklin 2005" /> Proposen una aliança estratègica i ideològica de nacionalistes i [[Separatisme|separatistes]] ètnics i racials d' arreu del món (especialment al Sud global), neoeurasianistes a Rússia, [[Islamisme polític|islamistes]] als [[Món islàmic|països de majoria musulmana]] i [[Antisionisme|antisionistes]] d'arreu per resistir el [[Nou Ordre Mundial]]: la globalització vista com un instrument de l'imperialisme nord-americà i el canard antisemita de la banca internacional dominada pels jueus, que porta inevitablement al col·lapse econòmic global i al col·lapse ecològic. <ref name="Macklin 2005" /> <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref>

El nacional-anarquisme expressa el desig de reorganitzar les relacions humanes amb èmfasi en la substitució de les estructures jeràrquiques de l'estat i del capitalisme per la presa de decisions de la comunitat local. No obstant això, alguns anarquistes nacionals posen l'accent en la restauració del "ordre natural" i apunten cap a una [[descentralització]] de l'ordre social, on cada nova tribu construeix i manté una zona autònoma permanent per a una autosuficients comuna que és políticament [[Meritocràcia|meritocràtic]], econòmicament pre-[[Capitalisme|capitalista]], ecològicament [[Sostenibilitat|sostenible]] i socialment i culturalment tradicionals. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Afirmant el dret a la diferència, els nacional-anarquistes defensen públicament un model de societat en què les comunitats que vulguin practicar el [[separatisme]] racial, ètnic, religiós i/o sexual puguin conviure pacíficament al costat de comunitats mixtes o integrades sense necessitat de força. <ref name="ARV">{{Harvnb|Preston|2003}}.</ref> Els nacional-anarquistes afirmen que les "zones autònomes nacionals" (NAZ) podrien existir amb les seves pròpies regles de residència permanent sense les estrictes divisions ètniques i la violència defensades per altres formes de nacionalisme ètnic [[Blut und Boden|de "sang i terra]]". <ref name="ARV" />

Alguns dels principals nacional-anarquistes han afirmat en el passat que havien concebut originalment la idea d'establir NAZ només per a blancs que s'han segregat de l'economia de l'estat com a zones prohibides per a grups ètnics i autoritats estatals no benvinguts. Segons la seva opinió, es tractava d'una [[Rebel·lió|estratègia insurreccional]] per fomentar el desordre civil i les tensions racials com a preludi essencial de la guerra civil racial i el col·lapse del sistema capitalista global. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> Els nacional-anarquistes com Keith Preston defensen "una visió del canvi revolucionari que se centra a substituir els estats-nació centralitzats per una varietat diversa d'entitats polítiques a petita escala". D'acord amb Preston, l'"[[Panarquisme|anarco-pluralisme]]" és "[[Universalisme|antiuniversalista]]" perquè "es rebutja l'opinió que hi ha un sistema de 'correcta' de la política, l'economia o la cultura que s'aplica molt menys obligatori per a totes les persones en tot moment i en tots els llocs". Segons aquesta visió, “qualsevol grup de persones es podria organitzar i governar com volgués, sempre que deixin la llibertat d'altres col·lectius per fer el mateix. Aquestes unitats d'autogovern es podrien basar en l'ètnia, la religió, el gènere, l'orientació sexual, la filosofia política o la pràctica cultural". Per a aquests nacional-anarquistes, aquest és "el millor mètode possible per evitar les tiranies i els abusos dels estats generals del Leviatan, i acomodar les diferències irreconciliables sobre qualsevol nombre de qüestions que totes les societats contenen inevitablement". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref>

Pel que fa a les opinions culturals i religioses, els nacional-anarquistes estan influenciats pel tradicionalisme radical i [[Julius Evola|el racisme espiritual]] de [[Julius Evola]], que demanava una «revolta contra el món modern». <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> Els nacional-anarquistes tenen una visió pessimista de la [[cultura occidental]] moderna, però amb optimisme creuen que "la decadència d'Occident" obrirà el camí perquè el seu materialisme sigui eliminat i substituït per l'[[idealisme]] de la tradició primordial. <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Encara que alguns s'adhereixen a una forma d'[[Identitat Cristiana|identitat cristiana]], la majoria dels seus membres dins del moviment nacional-anarquista rebutgen el cristianisme perquè aquests nacional-anarquistes creuen que és una religió semítica que va usurpar el llegat racial "[[Raça ària|ari]]" del [[mitraisme]] com a religió històricament dominant i sistema moral d'Occident. <ref name="Macklin 2005" /> Els nacional-anarquistes adopten un anarquisme espiritual basat en diferents formes de [[neopaganisme]], [[ocultisme]] i la religió ètnica del misticisme nacional, especialment el [[Etenisme|paganisme racial nòrdic]], que consideren expressions genuïnes de l'espiritualitat, la cultura i la identitat occidentals que també poden servir com a antídot per a la [[Alienació|socialitat]] i els efectes [[Alienació|alienants]] [[Cultura de masses|de la cultura]] de consum. Els nacional-anarquistes consideren el [[Segregació racial|separatisme racial]] i la revitalització cultural a través de l'establiment de [[Confederació|confederacions]] de comuns neo-''völkisch'' autònomes com l'última barrera contra la barreja racial globalitzada i l'homogeneïtzació cultural. <ref name="Macklin 2005" />

Els estudiosos que han examinat el nacional-anarquisme el consideren dreta radical. <ref name="Griffin 2003">{{Harvnb|Griffin|2003}}.</ref> <ref name="Sykes 2005">{{Harvnb|Sykes|2005}}.</ref> <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref>

En el seu assaig de 2003 ''From Slime Mold to Rhizome: An Introduction to the Groupuscular Right'', Roger Griffin va argumentar que el nacional-anarquisme és un segment de la dreta grupuscular que ha evolucionat cap a una "resíntesi del laberint" entre "feixisme clàssic, tercer posicionisme, neo-anarquisme i nous tipus de política antisistèmica nascudes del moviment antiglobalització", la principal innovació ideològica del qual és un [[ultranacionalisme palingenètic]] sense estat. <ref name="Griffin 2003">{{Harvnb|Griffin|2003}}.</ref>

En el seu assaig de 2005 ''Coopting the Counter Culture: Troy Southgate and the National Revolutionary Faction'', descrit com un "estudi de cas de la National Revolutionary Faction (NRF)" que "ofereix un exemple saludable del nucli sincrètic convincent del feixisme i la seva capacitat de produir síntesis noves i pragmàtiques", Graham D. Macklin va argumentar que el concepte revolucionari conservador de l'anarquia sanciona el canvi de forma ideològica i el [[sincretisme]] desenfrenat del nacional-anarquisme, permetent als seus seguidors afirmar que han transcendit la dicotomia de la política convencional per abraçar la política superior en formes que estan "més enllà d'esquerra i dreta". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref> Al temps que afirmava que anarquistes afirmen nacionals per promoure "un anti-capitalisme i anti-marxisme 'anarquista' en l'agenda radical de les comunitats rurals autònoms dins d'un marc paneuropeu descentralitzat", Macklin va argumentar, a més, que malgrat una capacitat proteica per al canvi, els grupúscles de la dreta conserven alguns principis que ell anomena valors feixistes bàsics ([[anticomunisme]], [[Liberalisme|antiliberalisme]], antimarxisme, [[acció directa]] violenta, [[Palingenèsia|palingènesi]], [[Tercera posició|tercer posicionisme]] i [[ultranacionalisme]]), descrivint el nacional-anarquisme com a "racisme anticapitalista" i "racisme comunitari". <ref name="Macklin 2005" /> Macklin conclou que el nacional-anarquisme és una síntesi de l'[[anarcoprimitivisme]] i el conservadorisme tradicionalista radical de [[Julius Evola]] en una "revolta contra el món modern". <ref name="Macklin 2005" /> Macklin conclou que "[e]i tot i que l'impacte de Southgate en les preocupacions contraculturals d'esquerra ha estat completament insignificant, aquest estudi de cas del canibalisme intel·lectual desenfrenat de la NRF mostra que el feixisme grupuscular representa un perill clar, especialment per a les subcultures ecològiques els valors de les quals són profundament diferents de l'agenda ecològica plantejada per l'extrema dreta. [...] Si cal tenir en compte aquest article, aleshores els moviments anarquistes, ecologistes i de justícia global han de mantenir-se en guàrdia per assegurar-se que la revolució no sigui nacional-bolxevista”. <ref name="Macklin 2005" />

En el seu llibre de 2005 ''The Radical Right in Britain: Social Imperialism to the BNP'', Alan Sykes va argumentar que el nacional-anarquisme representa una evolució més en el pensament de la dreta radical en lloc d'una dimensió completament nova, una resposta a la nova situació del difunt. I sorgeix en un segle XX en què el procés de [[globalització]] (cultural, econòmica i política) i l'aparent triomf del [[capitalisme]] [[Materialisme|materialista]] en forma de [[materialisme econòmic]] i [[neoliberalisme]] a escala global requereix una major afirmació de la centralitat del nacionalisme ètnic [[Idealisme|antimaterialista i idealista]]. <ref name="Sykes 2005">{{Harvnb|Sykes|2005}}.</ref>

El nacional-anarquisme té crítiques tant a l'esquerra com a la dreta de l'espectre polític, ja que tots dos miren la seva política amb escepticisme, si no amb hostilitat absoluta, principalment a causa de l'amenaça multifacètica que conclouen que representa. <ref name="Sunshine 2008">{{Harvnb|Sunshine|2008}}.</ref> <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> L'anàlisi acadèmica afirma que el nacional-anarquisme és un "[[cavall de Troia]] per al [[nacionalisme blanc]]" i representa el que molts [[Antifeixisme|antifeixistes]] veuen com la nova cara potencial del [[feixisme]]. <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Sanchez 2009" /> <ref name="Ross 2014">{{Harvnb|Ross|2014}}.</ref> Aquesta anàlisi argumenta que es tracta d'una forma de criptofeixisme que espera evitar l'estigma del feixisme clàssic apropiant-se de símbols, consignes i postures del [[Anarquisme|moviment anarquista]] alhora que es dedica a l'entrisme per injectar alguns [[Feixisme|valors feixistes]] bàsics en els [[Moviment antiglobalització|moviments antiglobalització]] i [[Moviment ecologista|ecologistes]]. <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Sanchez 2009" /> Segons els estudiosos, els nacional-anarquistes esperen allunyar els membres dels grups nacionalistes blancs tradicionals a la seva pròpia síntesi d'idees que els nacional-anarquistes diuen que no són "[[Tercera posició|ni d'esquerra ni de dreta]]". <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Sanchez 2009" /> Alguns estudiosos també adverteixen que el perill que representen els nacional-anarquistes no es troba en la seva força política marginal, sinó en el seu potencial per mostrar una manera innovadora en què els grups neofeixistes poden canviar de marca i reiniciar el seu projecte d'una altra manera per anticipar-se als [[Extrema esquerra|radicals d'esquerra]] com a principal força d'oposició revolucionària. Fins i tot si els resultats són modests, això pot alterar els moviments socials d'esquerra i el seu enfocament en l'[[igualitarisme]] i [[Justícia social|la justícia social]], en lloc de difondre [[Separatisme|idees separatistes]] basades en l'[[antifeminisme]], l'[[antisemitisme]], l'[[heterosexisme]], la [[fal·làcia naturalista]] i el [[racisme]] entre els activistes de base. <ref name="Sunshine 2008" /> <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref>

Els estudiosos han informat com els crítics d'extrema dreta argumenten que els [[Neonazisme|neonazis]] que s'uneixen al moviment nacional-anarquista els portarà a perdre el crèdit pels èxits de la seva [[Antisionisme|lluita antisionista]] si és cooptat pels anarquistes. També van assenyalar com aquests crítics d'extrema dreta argumenten que els nacional-anarquistes volen l'elegància militant d'anomenar-se ''[[Anarquisme|anarquistes]]'' sense el bagatge històric i filosòfic que acompanya aquesta afirmació, és a dir, el vincle amb els anarquistes jueus del segle XIX. <ref name="Sanchez 2009">{{Harvnb|Sanchez|2009}}.</ref> Estudiosos com Graham D. Macklin utilitzen apòstrofes quan descriuen l'"anarquisme" dels nacional-anarquistes i escriuen que "malgrat el seu suposat "anarquisme", [es] veu favorablement l'[[Heptarquia anglosaxona|heptarquia]] de l'Anglaterra anglosaxona com a model de "rei" racial". Macklin descriu nacional-anarquisme com "una síntesi aparentment incongruent de feixisme i l'anarquisme", a més del "pensament revolucionari conservador" ja que és "totalment desproveït de la filosofia social humanista de l'anarquisme, que és rebutjat com 'infectat' amb feminisme, homosexualitat i marxisme". Macklin també argumenta que "[la seva] organització política revela que la NRF s'inspira més a l'"avantguarda revolucionària [[Leninisme|"leninista]] que a l'anarquisme". <ref name="Macklin 2005">{{Harvnb|Macklin|2005}}.</ref>

Estudiosos com Matthew N. Lyons argumenten que la implementació de l'anarquisme nacional no donaria lloc a una expansió de la llibertat com afirmen els seus defensors i que "en realitat promouria l'opressió i l'autoritarisme en unitats a menor escala". <ref name="Lyons 2011">{{Harvnb|Lyons|2011}}.</ref> Segons Lyons, l'oposició a l'estat dels nacional-anarquistes com Keith Preston es basa en "una filosofia radicalment antihumanista de l'elitisme, la lluita despietada i el menyspreu cap a la majoria de la gent". <ref name="Lyons 2011" />