Bacteriòfag: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Tipus Virus.png|miniatura|Tres tipus de virus: un '''bacteriòfag''' (a l'esquerra), un virus animal (a dalt a la dreta), i un [[retrovirus]] (baix a la dreta). Els virus depenen de la [[cèl·lula]] hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una cèl·lula hosta, els virus consisteixen d'[[àcid nucleic|àcid nuclèics]] (en blau), envoltats per una protecció [[proteïna|protèica]], o [[càpsida]].]]

 

Els fags infecten solament bacteris específics. Alguns fags són virulents, és a dir que després d'infectar la [[cèl·lula]] comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant així nous fags. Alguns fags (també coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material genètic en l'[[ADN]] de l'hostatger (com els [[retrovirus]] endogenis en [[animals]]) o establint-se a si mateixos com a [[plasmidi]]s. Aquests fags endògens, també profags (vegeu [[provirus]]), són copiats en cada [[divisió cel·lular]] junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la cèl·lula, però monitoren el seu estat. Quan la cèl·lula hosta mostra signes d'[[estrès]] (volent dir que potser pot morir prompte), els fags endògens passen a ser actius altre cop i comencen el seu cicle reproductiu, donant lloc a la [[mort cel·lular]], per exemple el [[Fag lambda|Fag λ]] d{{'}}''E. coli''. Alguns altres cops, els profags inclús poden aportar un benefici per l'hostatger, afegint noves funcionalitats al [[genoma]] del bacteri, un fenomen conegut com a [[conversió lisogènica]]. Un exemple famós és el bacteri ''[[Vibrio]]'', que és convertit a ''[[Vibrio cholerae]]'' per un fag, causant la [[còlera]].