Drangiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
m desambiguació
Línia 3:
'''Drangiana''' fou una [[satrapia]] o subsatrapia de la [[Pèrsia]] [[aquemènida]] i després dels [[selèucides]], a la part oriental d'ambdós imperis. Correspon al modern [[Sistan]]. Tenia al nord [[Ària (Pèrsia)|Ària]] o [[Ariana]], a l'est [[Aracòsia]], al sud [[Gedròsia]] i a l'oest, [[Carmània]].
 
La part oriental del país era muntanyosa, i l'occidental una plana arenosa desèrtica, però a la vall dels rius ''Erimandros'' ([[Riu Helmand|Helmand]] Rud) i ''Farnocotis'' (Ferrah Rud) hi havia terres fèrtils. Un llac de grans dimensions se situava en un punt de la satrapia, probablement proper a Ària perquè es deia Llac d'Ària (modern [[Zirih|Zarah]]).
 
Estava poblada pels '''drangians''' (''drangae'') anomenats també zaranges (''zarangae'') o sarangai, i la paraula podria correspondre al persa antic "zarayo" i modern zarah (el que viu vora el mar o vora el llac). El nom Zarah s'ha conservat en el llac principal del país. A la [[inscripció de Behistun]] el país és anomenat Zasaka o Zranka (terra d'aigua). Aquest poble estava emparentat amb els medes, dels que van dependre fins que [[Darios I el Gran]] es va fer amb el domini de l'imperi. [[Heròdot]] descriu als drangians dins l'exèrcit de [[Xerxes II de Pèrsia]] i diu que el seu vestit els identificava, la roba era acolorida, i el seu armament específic. Heròdot inclou a una mateixa satrapia (la XIV) dels drangians, als [[utis]] (de Pèrsia central, a l'est dels [[Zagros]]), als thamaneus (desconeguts), als miquis (d'[[Oman]]) i els [[sagartis]] o sagartians (de la [[Carmània]]), satrapia coneguda com a [[Sagàrtia]]. Els drangians es van assentar a les terres i van canviar els seus hàbits nòmades durant la dominació persa.