|
Les '''primeres matèries''' o les '''matèries primeres''' són els [[recurs natural|recursos]] d'origen [[mineral]] o [[agrícola]] que les persones extreuen de la [[natura]] que, per una sèrie de transformacions [[industrial]]s o [[artesanal]]s es transformen en [[producte]]s intermedis o productes de [[consum]] final.<ref>{{GEC|0233856}}</ref> És un concepte relatiu: per exemple la llet pot considerar-se un producte que ha estat processat, pasteuritzat homogeneitzat i envasat; o una matèria primera del formatge o del iogurt. El seu paper s'amplia en el marc d'una [[economia circular|producció circular]].
== Economia circular ==
{{AP|Economia circular}}
[[Tradicional]]ment, hom considerava primeres matèries com si fossin recursos tan abundants que eren quasi infinits. S'explotaven sense límits recursos «naturals» d'origen animals com la llana i les pells bruts, d'origen vegetal com el cotó brut, la fusta, el suro o d'origen minerals com el carbó, el petroli, la sorra, l'[[urani]]. Des de l'inici dels anys 1970,<ref>Generalment, hom considera la publicació de l'informe ''[[The Limits to Growth]]'' (Els límits del creixement) pel [[Club de Roma]] el 1972 com l'inici d'aquest lent canvi de paradigma: {{ref-llibre|nom = Donella H.|cognom = Meadows|nom2 =Dennis L. |cognom2 =Meadows|nom 3 =Jørgen |cognom3= Randers|nom 4 = William W. |cognom 4 = Behrens III |títol = The Limits to Growth | editorial =Universe Books
|data =1972 |pàgines =205 |isbn =0-87663-165-0 |llengua = anglès}}</ref> dos fenòmens simultanis, l'augment exponencial de la població mundial així com del consum per persona van ensenyar les límits d'una Terra que en realitat és un sistema, sí, obert en fluxos d'energia, però tancat, finit quant a la matèria,<ref>{{ref-llibre|url = http://euroregioeuram.eu/new/media/Resum-Euram-AlexandreDuran.pdf|nom = Alexandre |cognom = Duran i Grant |títol = Un estudi del sector de residus sòlids urbans a l'Euroregió de l'Arc Mediterrani |data = 2006|pàgina = 6|editorial = Institut d'economia i empresa Ignasi Villalonga}}</ref> i que hi ha límts al creixement.<ref>{{ref-web|url = http://coneixement.accio.gencat.cat/web/portal/defecte/-/custom_publisher/utN6/560410/Renovada-preocupacio-pels-limits-al-creixement |títol = Renovada preocupació pels límits al creixement| data = 4 de febrer del 2008|editor = Generalitat de Catalunya - Agència per a la competitivitat de l'empresa|consulta = març 2016}}</ref>
En adonar-se que les primeres matèries no són infinites, cada vegada més els residus, són utilitzats com una mena de «mineral» del qual hom pot extreure primeres matèries valuoses. Si abans, hom només extreia ferro del mineral, ara, una gran part del ferro s'extreu de cotxes vells, de rentadores llençades, etc.<ref>{{ref-web|títol =El 5% dels residus industrials són reutilitzats com a primera matèria|url =http://www.sostenible.cat/noticia/el-5-dels-residus-industrials-son-reutilitzats-com-a-primera-materia-0|data =17 de maig del 2009|editor =Lamalla.cat|consulta =8 de març del 2016|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20160308060811/http://www.sostenible.cat/noticia/el-5-dels-residus-industrials-son-reutilitzats-com-a-primera-materia-0|arxiudata =2016-03-08}}</ref> A més de l'objectiu ecològic de despol·lució i reducció del volum de residus, la finitud de les reserves naturals, en fa una necessitat econòmica. La consciència que el món és finit i que les primeres matèries «naturals» poden acabar-se, contribueix a fer que un millor ús de deixalles o de productes en fí de vida esdevé tant econòmicament rendible com ecològicament necessari. Així, l'extracció d'alumini, ferro, coure… des de ferralla i altres residus metàl·lics costa entre 70 i 95% d'energia menys que l'extracció des del mineral.{{sfn|Martínez & Bigues|2009|p = 22-23}}
== Referències ==
{{referències}}
|
