Aminoglicòsid: diferència entre les revisions

2.468 bytes afegits ,  fa 9 mesos
Amplio, hi poso referències i trec plantilla
m (simplificant dates de categories de manteniment)
(Amplio, hi poso referències i trec plantilla)
{{FR|data=2017}}
{{Infotaula compost químic}}
[[Fitxer:Streptomycin3.svg|miniatura|Estructura química de l'[[estreptomicina]], un dels '''aminoglicòsids''' més usats en medicina en teràpies d'[[antibiòtics]].]]
Els '''aminoglicòsids''' són un tipus d'[[antibiòtic]] naturals o semisintètics, utilitzats com a [[bactericida|bactericides]], que actuen inhibint la síntesi de proteïnes.<ref>{{Ref-web|títol=aminoglicòsid|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/fitxa/MzgwOTkwNg==|consulta=2022-01-30|editor=Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT)}}</ref> Actuen sobre els ribosomes, unint-se a la subunitat [[30S]] i es produeixen errors de lectura que causen la [[Traducció (genètica)|traducció]] errònia, com a conseqüència de la qual s'inhibeix l'elongació de la cadena de la proteïna.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Schaechter|nom=Moselio|títol=Microorganismes|edició=Traducció de la primera edició nord-americana|editorial=Reverté|lloc=Barcelona|pàgines=399|isbn=978-84-291-1860-5|cognom2=Ingraham|nom2=John L.|cognom3=Neidhart|nom3=Frederick C.|consulta=30 de gener 2022|any=2008}}</ref>
Els '''aminoglucòsids''' són un tipus d'[[antibiòtic]] utilitzats principalment com a [[bactericida|bactericides]]. Entre ells són especialment importants l'[[amikacina]], la [[gentamicina]], la [[kanamicina]], la [[neomicina]], la [[netilmicina]], la [[paromomicina]], l'[[estreptomicina]], la [[tobramicina]] i l'[[apramicina]]. S'obtenen del gènere ''[[Streptomyces]]'' i del gènere ''[[Micromonospora]]'' i actuen sobre els [[ribosomes]] i, per tant, sobre la [[síntesi de proteïnes]].
 
Els aminoglicòsids d'origen natural són produïts per bacteris dels gèneres [[Estreptomicet|Streptomyces]], ''[[Micromonospora]]'', ''[[Bacillus]]'' i ''[[Pseudomonas]]'', essent l'estreptomicina el primer que es va descriure, el 1944.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Goñi|nom=M. Pilar|article=Antibiòtics aminoglicòsids|publicació=Treballs de la SCB|pàgines=107-119|cognom2=Agudo|nom2=M. Carmen|cognom3=Gómez-Lus|nom3=Rafael|format=pdf|consulta=30 de gener 2022|volum=55|any=2004|url=https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/download/16375/320623}}</ref>
La seva estructura és la d'un [[oligosacàrid]] amb residus [[amino]] sobre els [[carboni]]s que no formen part de l'[[enllaç glicosídic]].<ref>{{Ref-web|url=www.merriam-webster.com/medical/aminoglycoside|títol=Search for a Word|consulta=31-8-2021|llengua=anglès|editor=Merriam - Webster|citació=any of a group of antibiotics (as streptomycin and neomycin) that inhibit bacterial protein synthesis and are active especially against gram-negative bacteria}}</ref><ref name="M-P Mingeot-Leclercq 1999">{{ref-publicació|vauthors=Mingeot-Leclercq MP, Glupczynski Y, Tulkens PM|títol=Aminoglycosides: activity and resistance|publicació=Antimicrob. Agents Chemother.|volum=43|exemplar=4|pàgines=727–37|any=1999|pmid=10103173|pmc=89199|doi=10.1128/AAC.43.4.727}}</ref>
 
L'estructura dels aminoglicòsids és la d'un [[oligosacàrid]] amb residus [[amino]] en què els sucres estan units mitjançant un [[enllaç glicosídic]] a un nucli [[hexosa]] o aminociclitol que es troba normalment en posició central.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Goñi|nom=M. Pilar|article=Antibiòtics aminoglicòsids|publicació=Treballs de la SCB|pàgines=107-119|cognom2=Agudo|nom2=M. Carmen|cognom3=Gómez-Lus|nom3=Rafael|format=pdf|consulta=30 de gener 2022|volum=55|any=2004|url=https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/download/16375/320623}}</ref><ref name="M-P Mingeot-Leclercq 1999">{{ref-publicació|vauthors=Mingeot-Leclercq MP, Glupczynski Y, Tulkens PM|títol=Aminoglycosides: activity and resistance|publicació=Antimicrob. Agents Chemother.|volum=43|exemplar=4|pàgines=727–37|any=1999|pmid=10103173|pmc=89199|doi=10.1128/AAC.43.4.727}}</ref> Es classigiquen en diferents grups, segons quin sigui l'aminociclitol central. Els principals grups d'aminoglicòsids són: [[estreptomicina]], [[espectinomicina]], [[Kanamicina|kanamicines]] (kanamicines A, B i C; [[amikacina]] i [[tobramicina]]), [[Neomicina|neomicines]] (neomicina B i C, [[paromomicina]] i [[butirosina]] B) i [[Gentamicina|gentamicines]] (gentamicines C1a, C2 i C1; [[sisomicina]] i [[netilmicina]]).<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Goñi|nom=M. Pilar|article=Antibiòtics aminoglicòsids|publicació=Treballs de la SCB|pàgines=107-119|cognom2=Agudo|nom2=M. Carmen|cognom3=Gómez-Lus|nom3=Rafael|format=pdf|consulta=30 de gener 2022|volum=55|any=2004|url=https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/download/16375/320623}}</ref>
 
Solen ser actius contra moltes espècies de [[Bacteri gramnegatiu|bacteris gramnegatius]]. En infeccions greus solen administrar-se combinats amb antibiòtics beta-lactàmics, que actuen inhibint la síntesi de la paret cel·lular.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Goñi|nom=M. Pilar|article=Antibiòtics aminoglicòsids|publicació=Treballs de la SCB|pàgines=107-119|cognom2=Agudo|nom2=M. Carmen|cognom3=Gómez-Lus|nom3=Rafael|format=pdf|consulta=30 de gener 2022|volum=55|any=2004|url=https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/download/16375/320623}}</ref>
 
== Referències ==