Llengua minoritzada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 2A0C:5A84:E103:FF00:58CF:3661:9D46:F91B. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 11:
La cristal·lització del concepte i la realitat de l'[[Estat nació]], cap a finals del segle XVIII, va portar a la creació, al nostre continent, d'unes estructures polítiques més evolucionades, les quals van tenir cada cop major poder i capacitat d'influència sobre els seus administrats. Aquesta evolució va anar parella a un ànim d'uniformitzar tots els diferents pobles i llengües que hi havia dins les fronteres polítiques, ben evidentment, assimilant-los a la cultura i identitat del poder polític estatal. En el cas espanyol, un exemple clar són els [[Decrets de Nova Planta]], dictats entre 1707 i 1716, que imposaven l'ús oficial de la llengua castellana en tots els seus territoris de parla catalana.
El poder omnímode de l'estat per fer executar les seves ordres, el prestigi del qual podia gaudir davant la població, la creixent interacció de l'administració amb l'administrat, o el perfeccionament i universalització dels seus mitjans de socialització, ja fos l'escola, el servei militar o els mitjans de comunicació, van facilitar l'extensió en el coneixement de la llengua oficial de l'estat, a zones on fins poc abans aquell codi era pràcticament exogen.▼
▲el prestigi del qual podia gaudir davant la població, la creixent interacció de l'administració amb l'administrat, o el perfeccionament i universalització dels seus mitjans de socialització, ja fos l'escola, el servei militar o els mitjans de comunicació, van facilitar l'extensió en el coneixement de la llengua oficial de l'estat, a zones on fins poc abans aquell codi era pràcticament exogen.
{{cita|A mesura que els governs estatals han anat bastint una xarxa de poder polític i administratiu, amb estructures arreu del territori (...) ha augmentat la seva capacitat d'influir realment en la configuració social i personal de la població (...) En molts casos (...) ha inclòs la formulació d'una política lingüística, que de vegades ha estat molt explícita i fruit d'un procés de planificació, i de vegades ha quedat com a implícita, en el marc de la ideologia nacional(ista) dels dirigents de l'estat en qüestió.|<ref>[STRUBELL, Miquel “Polítiques lingüístiques i canvi sociolingüístic a Europa” (pàgs. 9-10) dins de Polítiques lingüístiques a països plurilingües Barcelona: Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1999.]</ref>}}
| |||